En la primera temporada com a blanc-i-blau, Sergio García tan sols va jugar tres partits complets, relegat a la banqueta pel millor rendiment de Luis García i Osvaldo. La marxa de l’italoargentí va comportar-li més minuts, però el seu rendiment es va mantenir irregular. L’arribada de Javier Aguirre, el novembre de 2012, va suposar una injecció per al del Bon Pastor. Sota les ordres del mexicà va ser titular en 60 partits de 63 de possibles, i va explotar també en l’apartat golejador. Ja consolidat com la referència ofensiva de l’equip, els companys el van escollir com a capità abans que comencés la temporada 2013/2014, en què va ser el jugador amb més minuts de la plantilla. Ni la marxa d’Aguirre ni les acusacions d’implicació en la compra de partits no van afectar el davanter, que aquest curs passat va firmar la millor temporada de la seva carrera, amb 14 gols i vuit assistències. Amb la seva marxa, l’Espanyol perd la referència de joc, però sobretot perd l’últim gran ídol de l’afició: l’home que va fer menys dolorosa les sortides de referents com Tamudo, Luis García o De la Peña. Ara caldrà veure si algú és capaç d’omplir el buit que deixa.