El Barça ha superat l’Atlètic de Madrid (1-0) en el partit més complert dels de Xavi Hernández de la Lliga. L’equip blaugrana ha brillat durant més d’una hora de joc i ha sabut patir quan les forces justejaven per aferrar-se a la Lliga. Els tres punts han estat un botí preuat i necessari, però molt més important ha estat l’evidència que el Barça pot jugar un futbol preciós, de domini total del rival, i generar infinitat d’ocasions.
Menció especial per a Joao Félix, que ha liderat l’equip en una exhibició omnipresent contra el seu exequip. El portuguès ha fet l’únic gol del partit per mantenir el Barça a quatre punts del Girona i el Reial Madrid.
Joao Félix avança el Barça amb celebració reivindicativa inclosa
El Barça de Xavi Hernández necessitava una primera meitat com la que ha protagonitzat contra l’Atlètic de Madrid. L’allau de futbol dels blaugrana ha estat aclaparador, amb un marcador curt pel que s’ha vist a la gespa d’un Estadi Olímpic de Montjuïc buit —34.568 espectadors, la pitjor entrada de la temporada— donada la transcendència del matx. El Barça ha sortit endolladíssim i en dos minuts ja hauria pogut fer dues dianes. Primer, en una bona acció de Raphinha, en què el brasiler ha rematat fora amb la dreta. Al cap d’uns segons ha estat Lewandowski, una mica lent, qui ho ha provat. Gündogan, Pedri i De Jong han estat el mig del camp que Xavi sempre ha desitjat i els matalassers amb prou feines l’ensumaven.
Els de Simeone s’han limitat a córrer darrere la pilota i buscar alguna contra, i Araujo ha hagut de salvar els mobles en una rematada de Molina. Però el protagonista del duel estava escrit des de la prèvia: Joao Félix. El portuguès ha fet un autèntic golàs amb una vaselina deliciosa. Definició i celebració al pur estil Leo Messi. El Barça ha buscat el segon i Joao Félix, a qui li han pispat un penal claríssim per una trepitjada criminal al turmell, l’ha tornat a fregar. El partit s’ha embrutat amb un Atlètic trasbalsat a qui el millor que li ha passat ha estat marxar al descans només amb un 1-0.
El Barça perdona i Iñaki Peña salva el triomf
La segona meitat ha arrencat amb el mateix guió de partit. Amb un Joao Félix en mode estratosfèric i amb l’Atlètic de Madrid protagonitzant una espècie de carnisseria sobre el seu exjugador, encara en propietat. Azpilicueta ha caçat O’menino en la seva primera acció a la gespa. Pedri ha exercit de “playmaker” i una triangulació del canari amb Raphinha ha acabat amb una bola a la fusta del brasiler. L’activació del Barça en la pressió alta ha estat la millor de l’any. El marcador donava vida a l’Atlètic i Morata avisava els culers que ells no es rendeixen mai.
El pas dels minuts ha passat factura als de Xavi, que han baixat una marxa al tram més decisiu. Lamine Yamal i Ferran Torres han estat l’aire fresc, però el salvador ha tornat a ser Iñaki Peña. El porter alacantí ha tret una mà superlativa a un xut de falta de Memphis directe a l’escaire. El Barça ha tingut la sentència en una jugada en què Lewandowski ho ha fet tot bé, excepte la rematada final. Iñaki Peña ha tornat a fer una aturada miraculosa per evitar l’empat. Els blaugrana han serrat les dents per assolir un triomf vital: tres punts per mantenir-se enganxats a la Lliga i per demostrar-se a si mateixos que poden jugar bé a futbol.
