En Martín Flores té 34 i anys i té paràlisi cerebral des que va néixer. Però això no l’ha aturat mai, sempre ha fet esports, entre altres activitats. Practicava futbol sala i futbol set en federacions adaptades, és a dir, per a persones amb discapacitat. Ha fet piscina i des dels tres anys que fa exercici al gimnàs Badrena, a Sants. L’any 2018 va decidir provar un esport nou: l’art marcial Jiu Jitsu.
Aquest va ser l’inici d’una afició en la que ha trencat moltes barreres, com ha explicat en una entrevista al programa Via 15. La primera, la d’entrenar amb un equip amb persones sense discapacitat. És a dir, un equip inclusiu. Hi havia persones que n’eren reticents, però el seu entrenador, l’Axel Forreiter, no s’ho va pensar dues vegades. Ha viscut molt de prop la paràlisi cerebral amb un membre de la seva família i ha estat un dels grans suports d’en Martín.
Així doncs, el barceloní va començar a entrenar. Inicialment els seus companys es van sorprendre. “Sí que vaig pensar ostres, com és que aquest noi és aquí? No sé si li faré mal o si me’n farà a mi perquè mai se sap, vam buscar per internet paràlisi cerebral i què implica i vam estar-ne parlant amb alguns companys”, explica José Sánchez, antic company d’equip d’en Martín i, actualment, entrenador del gimnàs.
“Si et deixen guanyar, no és meritori”
Entrenar amb persones sense cap discapacitat tenint afectació a la mobilitat afegeix dificultat als combats. “Es nota molt la diferència de tenir discapacitat a un lluitador que no en té, em costa més però m’agrada intentar-ho, m’agrada que l’altre no cedeixi perquè si et deixa guanyar no és meritori”, assegura en Martín Flores.
Però el cert és que no ha de patir, perquè els seus propis companys asseguren que els ho posa difícil. “Se li dona molt bé la part de cops de Jiu Jitsu, la fa molt molt bé i quan era company em costava, m’hi havia d’esforçar per fer un bon combat amb ell, no per la paràlisi sinó pel seu nivell, que és bo i a més a més a més té facilitat“, assegura José Sánchez.
Competició inclusiva
Així doncs, el Martín va deixar clar que anava a per totes. I el seu entrenador, també. A finals de la primera temporada d’entrenament, van decidir anar a competicions. Després de fer molta pressió, l’Axel va aconseguir que la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades ho acceptés. Des de llavors, el jove amb paràlisi cerebral competeix al campionat de Catalunya en la categoria d’exhibició amb persones sense cap discapacitat. A més, també participa als campionats entre clubs contra jugadors del seu mateix pes.
“Sóc la primera persona i m’agradaria que més persones amb discapacitat se sumessin a aquest esport perquè algun dia un campionat de Catalunya o d’Espanya sigui inclusiu”
De tots els combats que ha fet als campionats, n’ha guanyat un. Però, en realitat, la victòria és poder-hi participar. “Sóc la primera persona i m’agradaria que més persones amb discapacitat se sumessin a aquest esport perquè algun dia un campionat de Catalunya o d’Espanya sigui inclusiu, que no se’n faci primer un i després un altre, perquè les persones amb discapacitat podem fer moltes coses“, afirma en Martín. Amb o sense victòries, el jove barceloní ha aconseguit una fita a priori senzilla però força complexa quan es té paràlisi cerebral: ser un més de l’equip.
