Lice Chamorro ha estat una de les encarregades de portar l’RCD Espanyol a Primera Divisió. En la seva primera temporada, ha estat una de les líders dins i fora el terreny de joc, la màxima golejadora del conjunt i una de les màximes assistents de Primera RFEF. Ara, el seu futur és una incògnita i, tal com ha explicat a betevé, encara no sap si estarà a l’Espanyol l’any vinent: “Avui dia encara no he decidit res, però jo estic molt bé en aquest club. No depèn únicament de mi i no et puc dir si sí o si no, perquè no tinc ni idea d’on estaré”.
Una temporada de somni
Un ascens a Primera Divisió, pitxitxi de l’equip amb 10 gols a la Lliga regular, tres més en l’eliminatòria de play-off , màxima assistent i escollida com una de les capitanes. Així ha tancat Lice la seva primera temporada amb l’Espanyol, un curs que ella defineix com a “meravellós”, amb un final de somni. Considera que, tot i no ascendir de manera directa, la manera com es va donar, amb la tornada del play-off a casa, amb una Ciutat Esportiva Dani Jarque plena de gom a gom, va ser una culminació molt especial.
La jugadora blanc-i-blava ja va pujar de categoria amb l’Alabès, pero explica que “mai havia viscut un ascens així”.
El gol més especial
Dels 13 gols que ha marcat, n’hi ha un que considera el més especial. És el que va sentenciar pràcticament l’eliminatòria del play-off d’ascens contra l’Osasuna. Després d’una gran jugada col·lectiva, Lice Chamorro va aprofitar la passada a l’espai de Mar per posar el 2-0 al marcador i va fer esclatar la felicitat entre tots els presents.
Un exemple de resiliència
Amb només 19 anys va marxar sola del Paraguai cap a Espanya, deixant enrere la família, els amics i el seu país per lluitar pels seus somnis i enfrontar-se al repte que tenia al davant: competir a la màxima categoria estatal amb l’Sporting de Huelva, una primera passa que va fer amb determinació, sempre amb la possibilitat de tornar a casa si no l’acabava de convèncer la decisió presa. Avui dia confessa “no penedir-se” d’haver-la pres i que li “costa imaginar-se tornant al Paraguai.”
La temporada passada, però, també va viure un moment personal dur. El mes de febrer va perdre el seu germà, va quedar eliminada del Mundial amb la selecció del Paraguai i va acabar la temporada amb l’Alabès amb un descens de categoria, tres fets que van succeir en un transcurs de mesos i que van fer que pel seu cap passessin moltes possibilitats, fins i tot la de tornar cap al Paraguai un temps. De sobte, però, va arribar la trucada de l’Espanyol, que ho va canviar tot, conscient que necessitava un repte en què tornar a sentir-se futbolista i que ha acabat de la millor manera possible.
El pes de tornar a Primera Divisió
La número 10 coneix de primera mà la Primera Divisió. De fet hi ha estat dues temporades, una amb l’Alabès i l’altra amb l’Sporting de Huelva. Considera que tractant-se d’un club històric com és l’Espanyol “no li pesarà tornar a la màxima categoria tres anys després”. La Lliga F, però, té molt nivell, ha canviat en els últims anys, però està convençuda que “és un repte per al qual el club està preparat”.
