Un estudi liderat pels doctors Irina Martín-Izquierdo i Alex Iranzo, de l’Hospital Clínic i la UB, ha analitzat el nombre i la freqüència de cops al cap dels futbolistes professionals en 120 partits de quatre mundials dels darrers 50 anys. Segons estudis anteriors, hi ha una incidència més alta de diferents malalties neurodegeneratives entre els jugadors professionals de futbol, com la malaltia d’Alzheimer, el Parkinson, l’ELA i els trastorns de la fase REM (conducta del son). Es creu que aquests problemes neurològics podrien estar relacionats amb l’exposició repetida a impactes al cap durant els entrenaments i els partits.
Augment del nombre de cops
En concret, s’han estudiat els mundials d’Alemanya del 1974, Itàlia del 1990, Alemanya del 2006 i el darrer mundial a Qatar, de l’any 2022. Els investigadors han detectat un augment significatiu del nombre de cops al cap els darrers anys: als mundials de 1974 i 1990 es van comptar 4.478 cops, mentre que als de 2006 i 2022, es van registrar 5.355 impactes, amb un increment tant de les col·lisions entre jugadors com els cops de cap reiterats a la pilota. En un 33 % de les topades es va requerir atenció mèdica i en cinc ocasions els jugadors van haver de ser retirats del camp entre el 2006 i el 2022, ja que l’estil de joc ha evolucionat en aquests 50 anys en termes d’agressivitat, força física i competitivitat.
Amb aquest resultat, els investigadors suggereixen que la incidència de malalties degeneratives podria augmentar els pròxims anys entre els jugadors de futbol d’elit.
El grup de recerca de la Universitat de Barcelona ha rebut fa poc dues beques per fer seguiment dels jugadors veterans de futbol i rugbi, que seran avaluats per detectar l’aparició de malalties neurodegeneratives latents.
Possibles mesures per evitar-ho
Els jugadors professionals de futbol reben aproximadament uns 2.000 cops de cap en una carrera de 20 anys. En 10 anys de professió tenen un 50 % de probabilitat de tenir una commoció cerebral a causa d’un sol cop de cap.
Per reduir aquest risc, l’estudi proposa aplicar mesures preventives com per exemple dur a terme programes educatius, regulacions de la normativa del joc i portar equipament protector.
