El 12 d’abril del 2006 el RCD Espanyol va alçar la seva quarta Copa del Rei en tota la història. Els blanc-i-blaus es van imposar per 4 gols a 1 al Saragossa en una final disputada al Santiago Bernabéu. L’equip entrenat per Miguel Ángel Lotina va fer un autèntic partidàs. Iván de la Peña va ser el millor director d’orquestra sobre la gespa; Raúl Tamudo, l’ànima i el carisma de l’equip, i Luis García, el golejador letal.
Primera part elèctrica
La final va arrencar de la millor manera possible per a l’Espanyol. Al minut 2 de joc, Raúl Tamudo va caçar el rebot d’una falta picada per De la Peña que havia picat el travasser. L’olfacte del mite blanc-i-blau va acabar amb la pilota al fons de la porteria defensada per César. L’Espanyol va dominar el partit però l’equip entrenat per Miguel Ángel Muñoz va trobar el gol de l’empat en una acció aïllada. Ewerthon va aprofitar una badada de Kameni per situar l’empat abans de la mitja hora. L’Espanyol, però, va reaccionar al cap de cinc minuts. El trident ofensiu periquito va combinar a la perfecció: passada a l’espai d’Iván de la Peña cap a Tamudo, centrada mil·limètrica del 23 i rematada inapel·lable de Luis García.
Contracops letals a la segona meitat
El Saragossa va posar una marxa més en la segona meitat. El conjunt aragonès va forçar de valent un Espanyol que va saber protegir-se al darrere amb un trio format per Ito, Fredson Costa i després Moisés Hurtado. Al minut 70, un altra passada diabòlica de De la Peña va habilitar Joan Corominas, que va superar César per sota les cames. Amb el 3-1 al marcador, l’Espanyol va fer més sang del seu rival amb el quart i definitiu. Un xut llunyà de Luis García va arrodonir una nit màgica per a l’Espanyol. El conjunt perico va recuperar aquella nit el somriure en un any difícil en què va acabar salvant la categoria en les últimes jornades.
