“La primera cursa de muntanya que vaig fer va ser a Miravet. Em vaig tòrcer el turmell cinc o sis vegades, però m’ho vaig passar molt bé”.
Així resumeix Eli Gordón el seus inicis en aquest món. És molt explícit com va arribar a agradar-li l’experiència. Però no és menys sorprenent descobrir quin esport practicava abans: el karate, segurament als antípodes, esportivament parlant, de l’atletisme. Les coses en el món del córrer li van anar molt bé perquè va començar a guanyar curses de forma ràpida i el 2017 es va proclamar campiona d’Espanya, cinquena d’Europa i va imposar-se en una de les proves (l’OCC, de 56 quilòmetres) de l’Ultra Trail del Montblanc, una de les curses més prestigioses del món.
Eli Gordón i la muntanya
Per Eli Gordón, participar en les curses és motiu de satisfacció, d’intentar millorar, d’aconseguir objectius, però també de sumar experiències. Però no només viu amb intensitat les curses, sinó que gaudeix dels entrenaments, de la natura i de la soledat que comporta. El fet de no dedicar-s’hi professionalment també l’ajuda, en part, a no haver de patir la pressió d’aconseguir resultats, tot i que forma part d’un dels millors equips del món de curses de muntanya, el Salomon Iati Team, des del 2018.
El 2019, un any agredolç
Eli Gordón va viure un final del 2018 i un inici del 2019 per oblidar. Lesions i problemes físics li van impedir entrenar-se i competir amb normalitat. No va ser fins al setembre quan va començar a recuperar el nivell i va ser cinquena a l’Sky Pirineu. L’atleta vallesana va anar amb la selecció espanyola al Mundial de Trail Running a l’Argentina i va aconseguir un segon lloc per equips i el novè de la general. El 2020 es presenta ple de reptes per a aquesta atleta de 33 anys.
