Hi ha vegades que un punt té gust de glòria i d’altres que tenen gust de poc. Durant el partit d’ahir va haver-hi moments per agrair l’empat i d’altres en què aquest marcador va semblar injust. Durant la primera part, el València va saber superar el Barça en velocitat i fruit d’això van arribar els dos gols valencianistes. El primer, el va fer Abidal en pròpia porteria després d’una centrada de Mathieu. Sense tenir gairebé temps d’assaborir l’1 a 0, Messi va assistir Pedro per fer l’empat. Ara bé, un altre cop Mathieu va aprofitar la posició avançada d’Alves per fer una passada que Pablo va aprofitar molt bé per fer el 2 a 1.
A la segona meitat, el domini va ser blaugrana, però el gol no va arribar fins al minut 76, quan un altre cop Messi va fer una assistència que va aprofitar en aquest cas Cesc. Aquí és quan l’empat va tenir gust de poc. Villa va tenir el 2 a 3 a tocar. Per no parlar dels dos penals no assenyalats sobre Messi, un a cada part. L’argentí va acabar força empipat amb l’actuació arbitral.
