L’Europa i el Sant Andreu van tancar la temporada després de quedar eliminats en les semifinals del play-off d’ascens a la Primera Federació. Els escapulats ho van fer al Nou Sardenya contra el Betis, mentre que els quadribarrats van perdre a Zamora. Són dues situacions molt semblants, però no les úniques que hem trobat entre els de Gràcia i els de Sant Andreu de Palomar.
El poble i la vila: les històries paral·leles del Sant Andreu i l’Europa
La Unió Esportiva Sant Andreu i el Club Esportiu Europa arribaven al partit de tornada de semifinals del play-off d’ascens a la Primera RFEF amb situacions ben diferents, però amb moltes semblances. L’equip de Xavi Molist arribava al Ruta de la Plata de Zamora amb un 2 a 0 a favor, mentre que el conjunt d’Ignasi Senabre i Ramon Gatell havia de remuntar un 2 a 0 en contra. Aquesta xifra, el dos, unia els dos equips. Els escapulats ho havien de fer amb el suport de 4.000 seguidors i els quadribarrats, amb només 300 andreuencs, que van fer més de 800 quilòmetres per estar amb l’equip.
Més semblances. En els dos partits hi va haver un expulsat. I quan l’àrbitre va xiular el final, els jugadors de l’Europa i el Sant Andreu van ser conscients que el somni havia acabat.
La contracrònica de btv esports
Moltes vegades a la vida hi ha moments que uneixen les persones i les entitats. I això va passar ahir entre l’Europa i el Sant Andreu. Els separaven 800 quilòmetres, però quadribarrats i escapulats van viure històries paral·leles. Van començar la jornada amb somriures i la il·lusió de viure un somni. A les grades, les aficions, un cop més, no van fallar. Al Nou Sardenya, portaven dos colors al cor i al Ruta de la Plata els andreuencs ho donaven tot per un somni.
L’Europa necessitava fer dos gols per igualar l’eliminatòria i passar a la final. El Sant Andreu necessitava que no li fessin dos gols. A Zamora, els locals els van fer. A Gràcia només en van poder fer un.
Més punts d’unió, al Nou Sardenya, un expulsat, CapiCano. Al Ruta de la Plata, també.
I al final, quan l’àrbitre va xiular el final, el somni es va esvair. Els jugadors no poden evitar les llàgrimes i busquen respostes. I aquestes arriben des de la grada: l’escalf dels teus. Al Nou Sardenya amb 4.000 seguidors, a Zamora amb 300. Tres centenars de quadribarrats que com l’equip han tornat aquest matí a Barcelona i pensant que el futbol com a la vida les situacions poden semblar gairebé idèntiques.
