Passejant pel carrer de Petritxol trobem un grapat de comerços que venen xocolata. Un dels locals més emblemàtics on menjar-ne una bona tassa és la Granja la Pallaresa, que està en funcionament des de 1947. Han arribat a vendre un miler de tasses en un dia i, tot i que cada vegada hi ha més públic estranger, també té el seu públic fidel. PEDRO AGUNDEZ cambrer de la Granja la Pallaresa "Se suele ver, sí. Sobre todo nietos se suele ver que lo mismo nietos o los mismo hijos te lo dicen. Aquí venía yo cuando era pequeño, mi madre me traía cuando era pequeño. Gente mayor de 50 o 60 años y dice que su primera comunión la hizo aquí." Un altre local emblemàtic al mateix carrer és la Granja Dulcinea, una antiga taverna que el 1941 es va convertir en la granja actual i que es conserva amb l'estètica clàssica. EDUARD CABESTANY encarregat de la Granja Dulcinea "Som capaços de vendre 2.500 quilos al l'any. Dues tones i mitja sembla que no però tasseta a tasseta són moltes xocolates." I a un grapat de barcelonins, els encanta la xocolata. "No se qué tiene que nos activa, nos da energía, hasta nos cambia el humor." "Cada dia no perè si es un moment especial o amb el cafetet m'agrada molt." Uns metres més enllà al carrer de Petritxol hi ha un comerç més recent, La Xocoa. Aquí es poden menjar bombons de te verd, de crema catalana i de tòfona. I fins i tot hi fan productes per a celíacs i intolerants a la lactosa. IGNASI DEL REI, propietari de Xocoa Petritxol "Tenim molts clients que vénen que no són tolerants i llavors nosaltres ens hem decidit a buscar opcions. Fins i tot tenim la xocolata sense lactosa." Passen els anys, comerços més vells i d'altres més nous, però de moment la xocolata no passa de moda.
Un total de 130 metres fa de cap a cap el carrer de Petritxol, al barri Gòtic. Aquí hi ha algun dels llocs més emblemàtics per menjar una tassa de xocolata. El més antic és la Granja Dulcinea, que a meitat del segle XIX va obrir com una taverna i que el 1941 es va convertir en el negoci actual. En el seu moment la visitaven personalitats com Salvador Dalí i Àngel Guimerà. Actualment conserva l’estètica de dècades enrere, una part del mobiliari i algunes rajoles de l’època. Amb el temps els propietaris han canviat una mica la recepta original de la xocolata desfeta i han utilitzat una mescla més negra i no tan rebaixada. Diuen que en venen dues tones i mitja cada any.
Una altra granja històrica ben propera a la Dulcinea és la Granja la Pallaresa. Va obrir el 1947 i antigament era una lleteria. Encara s’hi conserva alguna part antiga com la barra de marbre i el mobiliari però té una estètica un punt més actualitzada. Diuen que han arribat a vendre un miler de tasses de xocolata desfeta en un mes de novembre. Tot i que la clientela estrangera ha augmentat considerablement, encara conserven clients fidels des de dècades enrere. Expliquen que és habitual veure com diferents generacions familiars acudeixen a berenar o esmorzar un suís o una xocolata amb xurros.
A l’altra cara de la moneda del carrer de Petritxol hi ha el Xocoa. És una botiga més recent amb una estètica més moderna. Diuen que s’estan especialitzant a treballar bona matèria primera i experimenten amb diferents textures per als diferents productes fets de xocolata que venen. Els gustos no convencionals també formen part de la seva oferta. Per exemple s’hi poden trobar bombons de te verd, de tòfona o crema catalana. Els productes que també estan potenciant cada vegada més són els adreçats als celíacs i als intolerants a la lactosa.
