El fenomen del multillar és una pràctica que any rere any va a l’alça a la ciutat. El concepte fa referència a la llar compartida i té dos requisits per ser-ho: el vincle familiar o afectiu i la separació d’economies, és a dir, que no comparteixen les despeses ni tenen un pressupost comú. Les persones que recorren a aquesta alternativa residencial expliquen que “s’hi veuen abocats” perquè no tenen altres “alternatives”.
L’Alma Calvo és veïna del Raval i ha hagut de canviar de pis quatre cops, però sempre ho ha hagut de fer en una habitació llogada pels inquilins de la resta del pis. “Jo abans estava en un pis amb cinc persones i era molt difícil, perquè era un únic bany. Abans d’això em vaig canviar tres cops més de pis i ha estat bastant dur estabilitzar-se en un lloc a Barcelona”.
Calvo creu que aquesta situació és “insostenible” i per això lluita per revertir aquesta situació a través del sindicalisme. A més, entén que hi hagi persones que acabin optant per ocupar pisos buits: “És una opció viable, donades les circumstàncies”, considera.
Una situació normalitzada al Raval
Un altre veí del Raval ja veu el multillarisme com una pràctica normalitzada entre el seu entorn. Tot i que ell pot permetre’s un pis exclusiu per al seu nucli familiar, ha percebut que arran de les dificultats econòmiques derivades de la pandèmia, aquest fenomen s’ha disparat: “El que conec més és gent que -forma part de- dues famílies que comparteixen pis per compartir les despeses i el lloguer”.
Posa el focus en l’escalada dels preus de lloguers com el principal causant d’aquesta situació. “També hi ha gent que lloga una habitació per ‘sortir del pas’, perquè els lloguers amb un pis de 80 metres quadrats estan pagant 1.000 euros, quan en cobren 1.200″, afegeix. “Ningú vol viure així, però no hi ha una altra opció. Fan això per tirar endavant”.
