Aturat el desnonament d’una família al número 63 del carrer de Radas, al Poble-sec. Més d’un centenar de persones han respost a la crida del sindicat d’habitatge del barri i s’han mobilitzat per evitar que la Clàudia i els seus cinc fills, quatre dels quals són menors, es quedessin al carrer. Es tracta d’una família vulnerable sense alternativa i era la quarta ordre de llançament sobre l’habitatge.
El cas de la Clàudia
La Clàudia és vídua, fa uns 10 anys que viu a Barcelona i assegura que és víctima d’una estafa perquè va llogar el pis a un fals propietari, a qui va estar pagant el lloguer. A banda, la situació s’ha agreujat perquè no té papers. Segons explica, tenia cita prèvia per fer la renovació dels documents d’Estrangeria però amb la pandèmia la hi van cancel·lar.
La situació, segons el sindicat, fa que sigui doblement vulnerable, perquè no pot accedir als pisos de la Mesa d’Emergència Social. La manca de documentació també fa que no tingui informe de vulnerabilitat, un dels requisits del decret llei de la Generalitat per evitar desnonaments.
De fet, les entitats en defensa del dret a l’habitatge asseguren que tenen comptabilitzats una cinquantena de casos similars en què les famílies sense documentació es troben totalment desemparades. Molts estrangers han denunciat reiteradament que les dificultats per renovar la targeta d’estrangeria s’han accentuat durant la crisi del coronavirus.
Les entitats també critiquen que el decret del govern català per aturar desnonaments ─que just aquest dijous entra en vigor─ queda “en paper mullat” i no aconsegueix suspendre els llançaments. Diversos experts consultats per betevé expliquen que la norma sobrepassa les competències de la Generalitat i queda en mans dels jutges que s’apliqui o no, perquè la llei estatal preval sobre el decret.
