Un espai petit, estret i on sovint toca estar a peu dret. Així doncs, què fa tan especial el Dolè Cafè? Els entrepans, les truites i els dolços 100 % casolans poden explicar bona part de l’èxit, però els clients n’assenyalen l’ànima. “Un lloc afable i d’una vitalitat especial”, diu l’Eugeni, un veí que cada dia hi va a esmorzar: “La truita d’albergínia és de les més bones que he tastat a la meva vida”. “És un clàssic, sempre ple, tot i haver d’estar drets i un punt incòmodes aquí seguim!”, assegura el Jordi. Fa dècades que hi esmorza, sempre el mateix: “Entrepà petit de truita, ensaïmada calenta, suc de taronja i dos cafès, que els fan boníssims!”.
“Trobo duríssim quan a algú no li agrada la feina i mira el rellotge sense parar! Aquí no passa”
El Dole Cafè està d’aniversari. Aquest 11 de juny fa 50 anys que el Domingo, pare, i el Leandre, fill, van aixecar la persiana del bar a la cantonada de Manuel de Falla amb Capità Arenas. En tots aquests anys s’ha convertit en “el menjador de casa on tots ens trobem i fem comunitat compartint les penes i les riatlles”, assegura el Leandre, que ara capitaneja el negoci amb la seva filla Míriam.
Hi va començar a treballar amb 15 anys “perquè no volia estudiar”. Pocs dies ha faltat al seu lloc darrere la barra, ara fent els cafès i cobrant. El secret?, la passió pel que fa: “Trobo duríssim quan a algú no li agrada seva feina i mira el rellotge sense parar. Quin suplici! Aquí, en canvi, ens passa el temps volant!.
El negoci s’ha mantingut sense gaire canvis durant tots aquests anys, seguint la màxima que si una cosa funciona millor no tocar-la. Però amb l’entrada de la Míriam, que s’ha format com a cuinera i pastissera, s’han animat a ampliar la carta amb rebosteria feta a casa. “Em vaig incorporar al negoci després de la pandèmia. Vaig treballar a Ca l’Isidre, vaig fer pràctiques al restaurant Via Venetto i a la pastisseria Foix de Sarrià, però, vaig voler apostar per quedar-me al negoci familiar”.
Festa grossa el dissabte 15 de juny
A la cuina, la Míriam no només amassa els dònuts o els xuixos, sinó que també prepara les 50 varietats de truites, “totes al gust del client i fetes al moment”. Una altra de les especialitats de la casa continua sent el Popeye, entrepà planxat de pernil ibèric, formatge i espinacs. Comandes que surten sense parar i recorren la petita barra del Dole Cafè. El dissabte 15 de juny volen celebrar el mig segle de vida amb una festa “que emocionarà”. Sonarà la versió musicada per Josep Ollé d’un poema que Miquel Ylla-Català els va dedicar quan en van fer 40. Hi haurà piano, cava i els petons i abraçades que cal esperar quan es tracta d’una família tan ben avinguda com la parròquia que configura aquest petit tresor de Sarrià.
