La desfilada de Mango va encapçalar el programa d'aquest 080, i no va ser per atzar. La marca és un dels grans ambaixadors de la moda feta aquí. Però és indubtable que una part de l'èxit, com el d'altres firmes, es deu als seus orígens, i han sabut treure'n profit. ARIADNA FERRET, fundadora de 'Fashionisima' "Els compradors de fora, sobretot xinesos, asiàtics, es tornen bojos per la paraula Barcelona." / "Mango es va canviar el nom per passar a dir-se Mango Barcelona, Custo es diu Custo Barcelona." Però una cosa és el ganxo de la ciutat, i una altra diferent és que Barcelona sigui sinònim d'últimes tendències. ANTONI GARRELL, director de la Fundació per l'ESDi "Hi ha ciutats que en moda estan per davant nostra i ens les hem de mirar per aprendre. I sabent que tenim els recursos, ens ho hem de prendre seriosament per poder-les atrapar." LLUÍS SANS, propietari de Santa Eulàlia "Barcelona difícilment serà mai una capital de la moda en el sentit de París, Milà, NY o Londres o Tòquio, en aquesta lliga mai s'aconseguirà res." Perduda per ara aquesta cursa, a Barcelona li queda, però, un altre objectiu. LLUÍS SANS, propietari de Santa Eulàlia "Barcelona sí que ocupa un lloc destacat dins de la moda quant a venda. Totes les marques internacionals volen estar presents d'una manera o d'una altra a Barcelona." ANTONI GARRELL, director de la Fundació per l'ESDi "I als mercats on s'exporta són mercats d'alt nivell. Vol dir que són teixits amb un fort component de disseny." I és que, si bé Barcelona no és un referent internacional, sí ho és en l'àmbit estatal. ARIADNA FERRET, fundadora de 'Fashionisima' "La carrera l'està guanyant Barcelona respecte a Madrid. Madrid està molt més estancat, són els mateixos dissenyadors de sempre, molts d'ells ni tan sols venen. Aquí a Barcelona sí que hi ha interés per vendre." De cara al futur, els experts aposten per aprofitar la combinació de tradició, talent i creativitat per convertir Barcelona en la seu ideal de les grans empreses del sector.
Tot i acceptar que Barcelona és lluny de les grans capitals de la moda, la fundadora de la revista ‘Fashionisima’ Ariadna Ferret creu que la marca Barcelona té un potencial indiscutible: “Els compradors de fora, sobretot xinesos i asiàtics en general, es tornen bojos per la paraula Barcelona”. I explica com Mango, per exemple, ha aprofitat aquest renom per canviar-se el nom recentment per Mango Barcelona. Ferret també creu que, si bé la ciutat no és un referent internacional de la moda, sí que ho és en l’àmbit estatal: “Madrid està molt més estancada, són els mateixos dissenyadors de sempre, molts d’ells ni tan sols venen. Aquí a Barcelona sí hi ha interès per vendre”.
El propietari de la botiga Santa Eulàlia del Passeig de Gràcia, Lluís Sans, creu que “Barcelona sí que ocupa un lloc destacat dins de la moda quant a venda” i que “totes les marques internacionals volen estar presents d’una manera o d’una altra a la ciutat”. En la seva opinió, un cop perduda la cursa per ser capital de la moda, “el que sí podem fer és apostar per la creativitat i el talent i que Barcelona sigui la seu d’empreses d’èxit de moda.”
En aquest sentit, recorda el director de la Fundació per l’ESDi (Escola Superior de Disseny), Antoni Garrell, que “gairebé 300 anys de tradició en disseny és quelcom que portem en l’ADN dels catalans, i conseqüentment això es raspua en la ciutat”. Pel que fa al negoci, Garrell apunta que Catalunya genera un terç de les exportacions de teixits de tot l’Estat. “I els mercats on s’exporta són mercats d’alt nivell; vol dir que són teixits amb una forta component de disseny i de qualitat”. De cara al futur, és optimista i creu que “si ens ho prenem seriosament, podem atrapar les ciutats que estan davant nostre”.
