El Mercat de la Mercè va obrir portes la primavera del 1961, concretament entre el 19 de març i el 8 d’abril, en una zona on s’havia produït un creixement ràpid de la població arran de l’arribada d’emigrants de la península. Aquest augment de veïnat i habitatges calia compensar-lo amb una oferta comercial d’alimentació.
Inaugurat amb èxit el 1961
L’equipament es va construir al camí entre Horta i Sant Andreu, als terrenys de la masia de Can Basté, situada a pocs metres del mercat. En un principi s’havia de dir Mercat de Santa Eulàlia de Vilapicina, prenent el nom de l’indret i del santuari proper. A més, inicialment el passeig de Fabra i Puig, on s’ubica el mercat, s’havia dit rambla de Santa Eulàlia.
La inauguració del mercat va ser tot un èxit en una zona on l’alternativa eren botigues disperses. Actualment, com a la resta de mercats, ja no s’hi veuen tantes cues, però continua a bon ritme. Té 55 establiments, dues botigues i diverses sagues familiars:
- Enric Capafons Salas, Carns Salas. Cinc generacions
La parada de Carns Salas va ser una de les que van estrenar el mercat al 1961. Els avis d’Enric Capafins ja eren carnissers a la Boqueria des del 1920 i van veure l’oportunitat de tenir una parada prop de casa. “Vivíem aquí i vam veure que era una zona amb molta densitat de població i vam comprar una parada que vam venir a inaugurar la meva àvia, que encara era al peu del canó, i jo, que tenia 17-18 anys. I això va ser una bogeria. Des de les set del matí hi havia tres files de clientes aquí“, recorda. Va ser la primera de les diverses parades de la família, que ara, enfocats també en la venda a l’engròs, implica ja la cinquena generació.
- Roser Orga, Peixos Roser. Tres generacions
L’àvia de la Roser ja venia peix al mercat, a Sant Andreu, i també ho va fer la seva mare i ara ella. “La meva mare, que en pau descansi, va començar aquí fa 60 anys. Abans hi havia més feina, però encara prou bé”, explica. Ara tenen una parada més gran i en una ubicació diferent de la que van tenir en inaugurar, però mantenen una clientela fidel. “L’ambient del mercat és com molt familiar, tinc clientes que ja eren de la meva mare“.
- Maria Teresa Montserrat, Casa Tarruella. Dues generacions
La vida de Maria Teresa Montserrat està molt lligada al mercat. “Aquesta parada la van iniciar els meus pares, van arribar l’any que el van inaugurar i la meva mare estava embarassada de mi. He nascut aquí, com qui diu“, afirma entre somriures. De petita jugava entre els passadissos i després d’una pausa, va tornar al mercat per col·locar-se darrere el taulell, ara fa 29 anys. “Hi ha hagut grans canvis de fa 60 anys ençà. Abans es venia molta quantitat, quilos de coses, i ara qualitat i coses més treballades“.
- Álex Valle, Xarcuteria Valle. El relleu
Álex Valle fa tan sols cinc anys que porta, junt amb la seva mare, una xarcuteria al mig del Mercat de la Mercè. “Hi vaig arribar el 2016, perquè soc de mercat. Vinc d’un altre mercat, on treballava en una parada, i volia treballar pel meu compte“. Creu que cal adaptar-se als nous temps i introduir canvis per ampliar la clientela, però de moment està content amb l’aposta que va fer.
Un mercat actualitzat
El Mercat de la Mercè ha arribat als 60 anys amb un rentat de cara. L’any passat se’n va rehabilitar la façana per fer-la més moderna, al mateix temps que s’hi van incorporar unes peces de fusta que volien connectar amb l’aspecte més tradicional de les persianes dels botiguers. També disposa d’uns accessos adaptats i ara amb un control informàtic d’aforament.
L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona li va atorgar l’any 2011 el premi al millor mercat del món, en ser el primer mercat municipal a associar-se a un eix comercial.
Celebració restringida
Malauradament els 60 anys han coincidit amb la pandèmia i, per tant, no es podran fer actes commemoratius. Tan sols es repartiran alguns premis entre els clients i estan recollint fotografies antigues per intentar fer una exposició.
