Congelat en el temps per voluntat pròpia. El restaurant Il Giardinetto, al carrer de la Granada del Penedès, 28, celebra 50 anys amb una aposta sòlida per mantenir tot allò que li ha permès arribar on és ara. Pel camí ha aconseguit dos premis FAD d’Interiorisme, s’ha convertit en refugi d’artistes i ha consolidat una clientela fidel que es posa les mans al cap quan algú parla d’eliminar de la carta plats emblemàtics com el tàrtar de vedella, els espaguetis al llorer Sofia Loren o l’ou en panet.
El que tampoc no ha canviat és la família que capitaneja el negoci. Ara són els fills de Leopoldo Pomés els qui defensen el vell somni del fotògraf que volia crear un restaurant on poder menjar cuina italiana a Barcelona. En una època en què la gastronomia italiana no gaudia de prestigi a la ciutat, la mare de l’arquitecte Ricardo Bofill, María Leví, va ser qui li va contagiar la passió per la pasta.
El 1974 va fer l’encàrrec als arquitectes Alfonso Milà i Federico Correa, que van trobar la inspiració en els boscos de castanyers del sud de França. El resultat és un oasi que embolcalla amb les branques i fulles pintades a mà al sostre.
Moltes cerimònies de premis literaris acaben a Il Giardinetto, i això és molt maco”
Un espai que, com ho feia en el tardofranquisme, avui dia continua enamorant pintors, arquitectes, dissenyadors, escriptors i editors: “Moltes cerimònies de premis literaris acaben aquí. Quan es lliuren els Anagrama, el primer dilluns de novembre, jo sé que no podré tancar a les 12 i hauré d’allargar. És maco que ens tinguin com a punt de referència”, explica Poldo Pomés, un dels tres fills que ara gestionen el restaurant. “La gent se l’estima molt. Abans venien els pares i ara continuen venint els fills. Ens diuen que aquí se senten molt ben cuidats”.
“La resta ha estat efímer i nosaltres estem aquí”
L’interior del local és un viatge en el temps: “Als anys 90 es van posar de moda els bars de disseny freds i il·luminats amb al·lògens i vam pensar que el nostre potser es veia una mica antiquat i obsolet. Però el cert és que mentre la resta ha estat efímer, nosaltres estem aquí”, diu Pomés.
“Hi ha plats que no podem treure de la carta”
Bona part de l’èxit també s’explica per la feina que fa l’Àngel com a cap de sala. Es jubilarà aquest desembre després de 40 anys treballant a Il Giardinetto: “Amb el client s’ha de tenir molta mà esquerra. N’hi ha que arriben traient fum pels queixals i jo sé com rebaixar la tensió”, explica amb la saviesa que donen tots els anys d’experiència.
Ho diu mentre acaba de regar amb un raig d’oli el carpaccio de vedella i serveix els espaguetis al llorer Sofia Loren. “Són plats de sempre però que no poden marxar de la carta perquè són dels més demandats”, assegura Pomés. També triomfen l’ou en panet, les pizzes i la pallarda amb encenalls de carbassó, clàssics de la cuina mediterrània i italiana que Il Giardinetto completa amb còctels i bona música.
