mobilitat urbana

Susana Pascual: “Hi ha més dones que utilitzen el transport públic que no pas homes”

Susana Pascual és la vicepresidenta de l’associació Promoció del Transport Públic (PTP). betevé l’ha acompanyada en un trajecte que fa habitualment a mig matí amb la línia V11. Pascual afirma que dins la ciutat de Barcelona la connexió d’autobusos i metro és molt bona, però cal millorar la xarxa d’autobusos interurbans. Afirma que “no hi ha estacions grans amb una accessibilitat fàcil” i que calen més estacions i més freqüència en el servei.

Per Susana Pascual cal fer “un salt de consciència en relació amb la contaminació atmosfèrica, que no es veu, i la gent no és conscient que cada any moren 3.500 persones a l’àrea metropolitana”.

Pel que fa a la millora del transport públic, Pascual demana més carrils segregats per a l’autobús interurbà de manera que se’ls alliberi de la congestió, compleixin horaris i desenvolupin una velocitat comercial adequada.

La interconnexió i la intermodalitat són altres aspectes que s’han de millorar, segons la vicepresidenta de l’associació per a la Promoció del Transport Públic. Considera que calen grans aparcaments de bicicletes a les estacions de metro i ferrocarril, com hi ha a moltes ciutats europees. També destaca la importància de la connexió dels tramvies del Besòs i del Llobregat per la Diagonal, com a mitjà de transport interurbà sostenible i accessible.

Susana Pascual ha investigat el gènere en la mobilitat i ha constatat que les dones utilitzen molt més el transport públic. Afirma que com a usuàries majoritàries del transport col·lectiu “han de ser motor i participar de la seva evolució i transformació”. I afegeix que els seus patrons de mobilitat són el model a seguir, perquè utilitzen els sistemes més sostenibles, amb el mínim d’emissions i els menys contaminants.

Albert Garcia: “La bicicleta ha de ser el vehicle prioritari a Barcelona”

Albert Garcia és informàtic. Considera els cotxes un problema greu per a les ciutats i lluita per convertir la bicicleta en vehicle prioritari a la calçada urbana. Aquest membre d’Amics de la Bici acompanya betevé a fer un petit itinerari per la ciutat per mostrar-nos els pros i els contres de pedalar per Barcelona.

L’Albert Garcia demana que els carrils bici siguin còmodes, segurs, directes i prioritaris. L’objectiu és que cada vegada hi hagi més persones usuàries d’aquest mitjà de transport sostenible.

Pel membre de l’associació Amics de la Bici, qualsevol persona ha de tenir dret a utilitzar aquest mitjà de transport, però actualment molta gent no s’atreveix a fer-ho perquè no se sent segura circulant per la ciutat. I, a més, s’obliga els ciclistes a fer itineraris plens d’obstacles o que no són directes.

Albert Garcia també creu que cal fer una nova educació viària perquè els més forts respectin els més febles.

Malgrat els inconvenients, la bicicleta s’ha convertit en el mitjà de transport que més s’ha incrementat a la ciutat. En els darrers quatre anys s’han construït 100 km de carrils bici i ja hi ha prop de 205.000 usuaris, tot i que les associacions de ciclistes consideren que se n’haurien d’haver fet més.

El nou Bicing elèctric ha començat a implantar-se i ofereix 300 bicicletes elèctriques a la ciutat.

Mapa de diagnòstic de la mobilitat urbana

La majoria d’associacions coincideixen a dir que Barcelona ciutat disposa d’una bona xarxa de transport públic. Malgrat tot, calen millores. La connexió dels dos tramvies (Besòs i Llobregat) l’acabament del tram central de l’L9, la construcció de grans aparcaments de bicicletes en estacions de metro i ferrocarril i la reordenació del sector dels autobusos interurbans en són alguns exemples. Clica en qualsevol dels punts que hi ha en aquest mapa per conèixer els símptomes del diagnòstic actual pel que fa a la mobilitat urbana de Barcelona.

Quan la mobilitat és un símptoma de desigualtat social

Un 7,4 % de la població resident dins l’àmbit del sistema de tarifes integrat (STI) no fa desplaçaments habitualment, segons dades de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF) de any 2018. Hi ha persones que no tenen accés a la possibilitat de desplaçar-se, perquè el transport públic no arriba a tot arreu i no disposen d’un mitjà propi. Ho explica el coordinador general del Pla estratègic metropolità de Barcelona, Oriol Estela, en el vídeo que t’oferim a continuació.

El transport condiciona les capacitats, els recursos, la possibilitat de poder anar a treballar. Si determinats grups socials no tenen accés a poder-se desplaçar per la ciutat, aleshores és quan es produeix una inequitat, que defineix una situació de manca d’oportunitats respecte a la majoria.

Urbanisme i mobilitat són dues cares d’una mateixa moneda. Pel coordinador del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, Oriol Estela, “la manera com dissenyem les ciutats i el territori, “els espais residencials, els espais d’activitat econòmica, els espais de lleure, condiciona que ens haguem de desplaçar més o menys. Avui en dia tenim un model de metròpolis, que es va estendre durant 20 anys. Va créixer el doble del territori que ocupava. Això vol dir que hem crescut en desplaçaments i en necessitat de mobilitat respecte a un altre model que seria més compacte”.

El cas de Barcelona és que hi treballa molta gent que no hi viu i aquest fet, segons Oriol Estela, “obliga molta gent que viu fora i no té transport públic eficient i eficaç, o simplement no n’hi ha, que entri [a la ciutat] bàsicament en vehicle privat”. La idea seria, segons Oriol Estela, que a part d’aquesta gent no li calgués “venir a Barcelona a treballar i pogués estar més repartida pel territori”.