Gairebé 200 pàgines que repassen els escenaris de la nostra memòria democràtica. Es recorda què van significar però, també, es vol obrir el debat sobre quina gestió pública han de tenir aquests espais a l'actualitat. Comencem el viatge al passat. Un dels punts de la ciutat amb càrrega històrica: El Castell de Montjuïc. VICENÇ RUIZ, membre del Col·lectiu Desafectos: "Montjuïc concentra moltes memòries. Tenim des de la Guerra dels Segadors, els afusellaments de la Setmana Tràgica, un període de tranquil·litat i amb la guerra civil torna a recuperar el lloc de la repressió. Ara s'ha recuperat com a museu de la pau però també amb les seves dificultats". La unió dels ciutadans contra la guerra refugis. La construcció de refugis de forma comunitària, és a dir, la comunitat s'afrontava al feixisme. Aquesta és la gràcia. I ens hem de preguntar si només n'hem de conservar dos com a atracció turística o tots com a exemple de resposta ciutadana. Per tant, han d'entrar dins el catàleg de protecció de patrimoni de la ciutat? Un símbol de la repressió en procés de canvi. No només és una qüestió de recordar la repressió, també els moviments que hi havia. Per exemple, a la model hi ha la capella gitana i que és una autèntica obra mestra. Reconèixer tots aquests espais de lluita per a la democràcia que hi va haver. Sense aquests espais se sepulta la memòria dels qui van lluitar per la llibertat i és un triomf més de la dictadura.
