David Selvas posa en escena ‘Tots eren fills meus’, d’Arthur Miller, al Teatre Lliure de Montjuïc. Feia temps que era una assignatura pendent del director, i, casualment, Emma Vilarasau li va comentar que volia representar-la. “És un text necessari. Una crítica ferotge al capitalisme que Miller va escriure quan encara hi havia alternatives. Però ara ja no n’hi ha. O el millorem o no hi ha altra opció”, afirma David Selvas.
Drama realista, ‘Tots eren fills meus’ va donar l’empenta definitiva a la carrera del dramaturg nord-americà, que immediatament després signaria la també molt crítica ‘Mort d’un viatjant’. La història se situa a casa de Joe Keller (Jordi Bosch), fabricant, amb el seu soci Steve Deever, de components per a avions durant la Segona Guerra Mundial. La fàbrica va fer servir unes peces de motor defectuoses que van propiciar la mort de 21 aviadors. Tots dos van ser acusats, però en Joe va quedar lliure i ara és un empresari pròsper, mentre que el soci segueix a la presó.
Els fills, el detonant
El detonant del conflicte, cinc anys després, és l’arribada de la filla del pres, l’Ann Deever (Clàudia Benito), que havia estat parella del Larry, fill d’en Joe, desaparegut en combat. Ara té un idil·li amb el seu germà Chris (Eduard Lloveras), que la mare, la Kate (Emma Vilarasau), no veu amb bons ulls, entre altres coses perquè segueix pensant que l’altre fill, el Larry, encara pot aparèixer algun dia.
L’obra parla de mercantilisme capitalista, però també de les ferides de la guerra i de responsabilitat moral. “Miller no va poder anar a la guerra, però el seu germà sí, com molts joves nord-americans que volien deslliurar Europa del nazisme. Miller sempre deia que la seva aportació al conflicte va ser aquesta obra”, explica Selvas.
