El muntatge que s'estrena avui al Poliorama, 'Todos eran mis hijos', és una producció madrilenya amb cares prou conegudes, algunes de força televisives. Les ha dirigit Claudio Tocalchir, qui el febrer va ser al Teatre Borràs amb la molt aplaudida 'La omisión de la família Coleman'. CARLOS HIPÓLITO, actor "El concepto de teatro que él tiene es un concepto con el que yo, desde luego, comulgo totalmente. Es intentar que lo que ocurre aquí dentro en esta caja que es el escenario sea lo menos teatral posible. Lo más cercano a la realidad posible." El muntatge, que romandrà en cartell fins al 31 de juliol, és una adaptació abreujada que Tocalchir ha fet de la primera peça amb cert ressò d'Arthur Miller. L'autor de 'Mort d'un viatjant' hi encetava l'aguda crítica del somni americà que caracteritza la seva obra, la mateixa que aprofitarien els seus detractors per acusar-lo de simpatitzar amb el comunisme. El personatge central, Joe Keller, està implicat en la fabricació d'armament defectuós però l'errada és atribuïda a un altre personatge. Aquesta i altres mentides planen sobre el quadre familiar a escena. "Por qué los hijos tienen que heredar la culpa de los padres? Por qué el hecho de que uno haga las cosas por su familia parece que eso les dé una especie de patente de corso para hacer cualquier cosa? Todas estas preguntas, creo, son las que el público tiene que contestar." L'obra arriba absolutament rodat després d'una estada al Teatro Español de Madrid i una gira per teatres de mitja península.
