El glamur de Broadway entra de nou al Teatre Tívoli amb ‘The producers’, un dels musicals més guardonats, amb 12 premis Toni, entre d’altres. Àngel Llàcer -director escènic amb Enric Cambray– i Manu Guix -director musical amb Gerard Alonso– han fet seva una comèdia musical de Mel Brooks que és, també un joc metateatral.
Max Bialystock, un productor d’espectacles endeutat (Armando Pita), rep la visita d’un contable, Leopold Bloom (Ricky Mata), que li suggereix com embutxacar-se els diners dels inversors sense ser castigat per la llei: creant un espectacle que sigui un enorme fracàs. L’argument del fiasco en qüestió és ‘Flores a Hitler’, un cant a Hitler i al nazisme. Els ‘producers’ escullen actors gens professionals i el pitjor dels directors. L’estrena és un despropòsit absolut, però fa riure tant, que el musical és un èxit rotund.
Brooks i el nazisme
Que el títol del musical dins del musical sigui ‘Flores a Hitler’, qüestió força polèmica quan es va estrenar la pel·lícula el 1967, té una explicació. “Mel Brooks era de família jueva i sempre deia que la seva victòria sobre el nazisme era que tothom es rigués de Hitler. Per això va fer aquesta obra”, concreta Llàcer. “És un musical gamberro, perquè Mel Brooks es reia de tot”, afegeix.
‘The producers’ és un espectacle de gran format i el més ambiciós de la productora Nostromo (la de les anteriors ‘La jaula de las locas’ i ‘Cantando bajo la lluvia’). Com a mínim pel que fa al pressupost: 2.700.000 euros. A escena hi ha 24 intèrprets, 15 dels quals al cos de ballet, i una orquestra en directe. Es despleguen 18 números musicals, algun de 10 minuts de durada, coreografiats per Miryam Benedited.
A més dels esmentats Armando Pita i Ricky Mata tenen papers, entre d’altres, el mateix Àngel Llàcer (com a Roger de Bacle, el maldestre director escènic) i Mireia Portas. L’estrena oficial és el 28 de setembre, però les prèvies van començar el dia 15.
