Julio Manrique torna a Txékhov per dirigir ‘Les tres germanes’ al Lliure de Montjuïc. Una adaptació de l’obra de l’autor rus que signen ell mateix, Cristina Genebat i Marc Artigau.
El muntatge aconsegueix el difícil equilibri de traslladar l’acció als nostres dies sense trair el clàssic. Les il·lusions de l’Olga (Cristina Genebat), la Maixa (Maria Rodríguez) i la Irina (Elena Tarrats) segueixen orientades cap a Moscou, element simbòlic idealitzat. Però les seves preocupacions, quan parlen, són diferents a les del text del 1901.
La Irina, per exemple, sosté que és l’hora de sortir al carrer per denunciar que ens estem carregant el planeta. “L’adaptació em fa més lúcida i menys infantil que a l’original”, explica l’actriu Elena Tarrats.
Diàlegs que remeten al present
Apareixen també al·lusions al fet que els joves no llegeixen perquè estan enganxats als mòbils, o al sorgiment d’ideologies que vindiquen el sistema comunista. “Hi ha parts que estan alterades i d’altres que són calcades al text de Txéjov. Ho hem volgut dur als nostres dies”, comenta Cristina Genebat.
Però, en essència, la història és la mateixa: la d’uns éssers que parlen de canviar moltes coses, però sense donar el pas definitiu per fer-ho. Julio Manrique parla de hàmsters que no poden sortir de la gàbia. Lluc Castells ha construït una escenografia que és, no per casualitat, com una peixera on estan tancats els personatges.
‘Les tres germanes’ s’havia de representar la temporada passada, però va haver de posposar l’estrena per la pandèmia. Ara fa funcions del 10 de desembre al 17 de gener.
