(ACN) El Teatre Condal estrenarà aquest divendres ‘La noche de los muertos vivientes ¡LIVE!’, un espectacle immersiu inspirat en el film homònim de George A. Romero del 1968. Mentre que la primera part serà una representació de la pel·lícula original en clau humorística, en la segona es jugarà amb la participació del públic, que podrà escollir diferents finals per als protagonistes.
La proposta està dirigida per Roger Julià, que també forma part del repartiment juntament amb Jordi Soriano, Nesa Vidaurrázaga, Míriam Tortosa, Malcolm McCarthy, Mercè Martínez, Victor G. Casademunt i Alèxia Pascual. El director artístic del teatre, Daniel Anglès, sosté que es tracta d’una aposta “complexa” que els ha permès treballar amb una gran “llibertat creativa”.
Una onada d’assassinats a Pensilvània
L’argument situa els espectadors a Pensilvània, la primavera del 1968. Una onada d’assassinats causada per unes criatures que s’alimenten de la carn de les seves víctimes està terroritzant la zona est dels Estats Units. Les autoritats recomanen no sortir de casa sota cap concepte. En aquesta situació, set persones molt diferents es trobaran, per accident, en una granja on es veuran assetjats per aquests éssers i hauran de posar-se d’acord per pensar un pla i arribar al Centre de Rescat de Williard.
Mentre que durant la primera part el públic tornarà a reviure els moments més emblemàtics de la pel·lícula, durant la segona la xèrif Mcleland i el seu ajudant, Vince, provaran de resoldre el cas de cadascuna de les morts i oferiran al públic la possibilitat de triar diferents desenllaços.
Un passatge del terror
Al mateix temps, ‘La noche de los muertos vivientes ¡LIVE!’ serà un espectacle participatiu, també en una vessant més física. Per això, a l’accés del teatre hi haurà un passatge del terror fet per a l’ocasió, així com l’opció de seure a la ‘Splash zone’ de la platea del Condal, on, en unes butaques reservades per a l’ocasió, el públic serà tacat de sang i altres fluids en algunes de les escenes de la funció. “Hi ha algun ensurt, però sempre es busca el somriure”, admet Anglès, “no genera ni tensió ni angoixa”.
