Els actors Javier Godino i Joan Martínez Vidal interpreten ‘Ñaque de piojos y actores’, una obra que José Sanchis Sinisterra va escriure el 1980. Ell mateix n’ha fet una versió revisada, codirigida per Daniela De Vecchi que es pot veure al Teatre Tantarantana fins al 29 d’octubre.
El Tantarantana se suma així a la Tardor Sanchis impulsada per la Sala Beckett a mode d’homenatge a un dels autors cabdals del teatre espanyol contemporani, a més de teòric i pedagog destacat. “Ha generat una manera de mirar la dramatúrgia des d’un punt de vista pragmàtic i esquemàtic que ha donat eines a una generació de directors i autors”, afirma Daniela De Vecchi.
“Plagi inconscient”
Impossible no recordar pel·lícules com ‘La strada’ i altres cintes i muntatges sobre còmics ambulants quan un veu ‘Ñaque de piojos y actores’. Tant com no rememorar ‘Tot esperant Godot’, de Samuel Beckett. “Sanchis Sinisterra diu que va ser un plagi inconscient, perquè només quan va tenir enllestida l’obra va adonar-se que havia fet un plagi de l’obra de Beckett”, explica De Vecchi.
Plagi només en part, perquè ‘Ñaque…’ és també un homenatge al teatre menor del Segle d’Or i a l’ofici actoral. Els protagonistes són dos còmics ambulants del segle XVII perduts en el temps i l’espai. De fet el mot ‘ñaque’ designava en aquella època una companyia ambulant humil, de dos únics actors.
