“Roda el món i torna al Born. I, com deia Josep Tarradellas: ‘Ja soc aquí'”. Aquestes han estat les primeres paraules de Joan Manuel Serrat després d’encetar el concert al Palau Sant Jordi amb el tema ‘Temps era temps’. Una picada d’ull de complicitat amb el públic, immediatament aplaudida.
El cantautor abandona els escenaris —però no la música ni la vida, com ha recordat en diverses ocasions— i ho fa amb la gira titulada El Vici de Cantar (1965-2022), que ha durat gairebé nou mesos i que tanca al Palau Sant Jordi de Barcelona, on aquest dimarts ha ofert el primer dels tres concerts de comiat. Serrat assegura que no actuarà més en directe però que seguirà component cançons i gravant discos. I és que, des de finals dels 60, acumula nombroses gires a banda i banda de l’Atlàntic, cosa que l’ha convertit en un cantautor universal.
Comiat amb celebració
En la seva primera intervenció parlada, Serrat ha convidat el públic a defugir la melangia. “Si us plau, no us eixugueu les llàgrimes amb les mànigues del veí”, ha etzibat al públic amb ironia. El del Poble-sec vol que aquest adeu dels escenaris sigui una celebració festiva. Acte seguit, ha entonat, però, la força melangiosa ‘Cançó de bressol’, que va dedicar el 1967 a la seva mare, una aragonesa que havia perdut els familiars a Belchite durant la Guerra Civil.
Com en altres concerts de la gira, bona part del repertori se centra en el temari dels anys 60 i 70. Però aquí la meitat és en català (a la resta de l’estat, només dos temes), i l’altra meitat en castellà. Sonen ‘Pare’, ‘Plany al mar’ i ‘La tieta’, però també ‘Las nanas de la cebolla’ (a partir de Miguel Hernández), ‘El carrusel del Furo’ i la inevitable ‘Mediterráneo’, entre molts altres. De collita més recent, ‘Seria fantàstic’, ‘Barcelona i jo’ (no podia deixar de cantar-la al Sant Jordi) ,’Hoy puede ser un gran día’ i ‘Es caprichoso el azar’.
Miralles i Kitflus, directors d’orquestra
Com a bisos, en aquesta primera cita al Sant Jordi Serrat ha escollit ‘Cremant núvols’, ‘Paraules d’amor’, ‘Fiesta’, ‘L’àngel de la guarda’ i ‘Aquellas pequeñas cosas’, després d’un directe trufat de comentaris entre cançó i cançó. Ha oficiat en un escenari simètric, amb tres músics i una pantalla vertical per banda, a més d’una tercera de teló de fons on s’anaven projectant imatges suggeridores i evocadores del seu poemari. Al capdavant de la banda, dos il·lustres col·laboradors: el pianista Ricard Miralles (el “mestre musical” dels inicis) i el teclista Josep Mas, “Kitflus”, còmplice habitual de l’etapa de maduresa.
El poble-sequí ha escollit el Palau Sant Jordi com a escenari per tancar la gira que posa fi a una etapa dels gairebé 60 anys de carrera musical (Serrat fa 79 anys dimarts, 27 de desembre). La gira va començar el 27 d’abril a Nova York i ha recorregut diversos escenaris de l’Amèrica Llatina i d’Espanya. En total, 74 concerts, comptant els tres que farà a Barcelona, el primer dels quals era aquest dimarts i els altres dos, dijous i divendres d’aquesta setmana. Al recinte de Montjuïc convoca unes 15.000 persones en cadascun dels tres concerts.
