La sala de ball La Paloma vol fer coincidir l’esperada reobertura del local amb les festes nadalenques. Així ho ha afirmat la gerenta, Mercè March, a betevé: “Ens agradaria moltíssim obrir de cara a Nadal“. La centenària sala de ball del Raval està tancada des de fa 15 anys. Va abaixar la persiana l’1 de gener del 2007 per incomplir la normativa municipal que regula el soroll, un conflicte que gairebé va arribar als tribunals, però que va acabar amb un acord entre l’Ajuntament i La Paloma.

Les obres d’insonorització, sumades a altres millores, s’han anat prolongant al llarg dels anys en tractar-se un negoci familiar que ha hagut de fer front a grans despeses “sense cap ajuda“, afirma March. Al llarg d’aquests tres lustres han estat nombrosos els anuncis de reobertura de la que es considera la sala de ball més antiga d’Europa. Un desig que no es va poder acomplir el 2014, ni el el 2017, ni tampoc el 2020. L’anhel actual de la propietat és clar: “La nostra il·lusió és obrir al més aviat possible”.

Hi tornarà l’orquestra

Durant els primers anys que el local va estar tancat, el veïns havien manifestat el temor que hi tornessin els sorolls un cop aixequés de nou la persiana si ho feia com a discoteca. No serà el cas. L’orquestra tornarà a ocupar l’escenari de la sala. “L‘orquestra és l’essència de La Paloma”, afirma Mercè March, i per això està “en converses” amb el Taller de Músics, que assumirien les actuacions amb música en directe .

Els orígens de La Paloma

La Paloma va obrir el 1903. Els fundadors van ser Jaume Daura i Ramon Daura, pare i fill. Aquest segon va ser qui “després d’un viatge a París, va voler encarregar aquesta decoració tan versallesca que té la sala”, explica Mercè March, i afegeix, “com als palaus de Viena, l’orquestra tocava alçada, des de la llotja principal’.

La decoració segueix impecable gràcies a la cura i la restauració que n’ha fet la família els darrers anys. Entre les seves meravelles hi figura un imponent llum central que tenia un motor, “a l’hora d’acabar la sala, anava baixant poquet a poquet. L’orquestra tocava tres tangos i la gent sabia que havia d’anar cap a casa”. Les pintures del sostre són de l’escenògraf del Liceu Salvador Alarma i representen diferents escenes de ball.

Tres gossos de nom Tigre, Lleó i Paloma

El local on s’ubica La Paloma, va ser en origen la fundició de ferro Comas i, segons explica March, “aquí es va fondre part de l’estàtua de Colom“. La gerent de la sala també explica l’anècdota que els tres carrers que envolten l’edifici, del Lleó, del Tigre i de la Paloma, “tenen el nom dels gossos del guarda de la fundició“.

Mercè March confessa que tot el que sap de la sala li ha sentit dir al “tio Ramon” (en referència Ramon Daura, besoncle del seu marit), “ningú no l’escoltava a la família, però com que jo era sobrevinguda, tot el que em deia em feia molta gràcia”. També recorda que, fa poc més de mig segle, Daura va haver de lligar les cadires del local per impedir “que alguns personatges del barri Xino se les tiressin pel cap“.

“Palomeros” i boxadors

Al llarg de tota la seva llarga història, a La Paloma hi ha hagut clients que hi anaven cada dia, els coneguts com a “palomeros“, “que cada tarda del món venien a ballar a La Paloma“. Mercè March és un autèntic pou de records de tots aquells personatges que formaven part de l’ànima de la sala, entre ells el tigre, el xèrif, l’alcaldessa, l’artista o el Tarzan. March afirma que l’ambient que hi havia era “molt familiar i molt pintoresc” i reconeix que La Paloma sempre ha estat una sala “molt canalla i transgressora“. Fins i tot s’hi van celebrar combats de boxa a la dècada dels anys 80 del segle XX.

Al cor dels barcelonins

“A mi em fa pena que els joves que ara tenen 25 anys no l’han viscut. Perquè quan va tancar la sala tenien 10 anys”, diu Mercè March. “Pensem que no pot ser que Barcelona deixi la Paloma tancada” i rebla que la sala “està al cor dels barcelonins“.