Des de fa dos anys que un grup d’investigadors analitza de forma exhaustiva 250 peces de sis museus catalans, entre els quals, tres de Barcelona, per demostrar que la majoria van ser adquirides en situacions de desigualtat i violència colonial. L’antropòloga Martina Muñoz Ramon assegura que “algunes de les peces o espècimens que estan avui dia als museus catalans varen ser sostrets a través de violències, espoli i responen a la lògica colonial del moment”.
El projecte s’anomena (Tr)afican(t)s i pren com a horitzó el conjunt de polítiques de reparació de la violència colonial encetades en els darrers anys a Europa. Les investigadores s’han reunit amb les comunitats interpel·lades de Guinea, el Marroc i les Filipines per reflexionar sobre la història colonial dels museus, les narratives museogràfiques i les condicions d’adquisició i el futur de les col·leccions. A dia d’avui no hi ha mecanismes a escala legislativa per poder retornar les peces a les comunitats d’origen, però la Sarai Martín, que ha estudiat el Museu Etnològic i de Cultures del món, reconeix que “és probable que en algun moment arribin les reclamacions. Aquest és el sentit de fer aquestes recerques, tenir el coneixement d’aquestes peces que faciliten el procés de reclamació i transparència del coneixement”.
Els museus colonials
Trafricants. Museus i col·leccions davant la colonialitat és un projecte fruit de la col·laboració entre la Fundació Solidaritat UB i el GECID (Grup d’Estudis sobre Cultura i Dominació, també de la UB) que ha revisat les peces del Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC); el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB); el Fons Jordi Sabater i Pi; el Museu Darder, a Banyoles; el Museu de la Pell, a Igualada; el Museu de l’Art de la Pell, a Vic, i la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú.
La fase inicial de la recerca va començar estudiant 3.500 peces. Els objectes seleccionats havien de complir quatre criteris: ser peces de les antigues colònies espanyoles o europees, haver estat adquirides en condicions de desigualtat estructural generada pel règim colonial, ser comprades per col·leccionistes europeus amb destinació a Europa i provenir de comunitats amb presència significativa a Catalunya. I finalment, la recerca es va tancar en 250 peces.
(Tr)afican(t)s, els museus catalans colonials
Barcelona, metròpoli colonial
El 1959 es va crear el centre d’Ikunde a la capital de Guinea continental. Es va construir gràcies a l‘August Panyella, director del Museu Etnològic, i estava dirigit per Jordi Sabater Pi. Ikunde va aprovisionar durant una dècada bona part dels fons zoològics, etnològics, arqueològics i botànics de l’Ajuntament de Barcelona. La Sarai Martí narra que “anaven a aquests llocs i recollien aquestes peces normalment per la via de la compra, una compra que s’ha de tenir en compte que es feia en condicions de molta desigualtat i en context de violència criminal“.
(Tr)afican(t)s, un estudi fet amb les comunitats
L’estudi ha integrat representants de les comunitats a la diàspora vinculades al patrimoni colonial per millorar l’anàlisi dels objectes i l’ús de la imatge amb un enfocament de gènere basat en drets humans. Les investigadores han estudiat amb la màxima precisió possible les seves condicions d’ingrés en els museus on ara es troben i els procediments d’adquisició duts a terme pels seus col·leccionistes, amb la intenció d’avaluar la influència exercida per la situació colonial sobre la configuració dels fons museístics de les antigues metròpolis com Barcelona.
La investigació per intentar trobar la procedència de les peces seleccionades dels museus ja està finalitzant, però el projecte encara s’allargarà al llarg del 2025. Fins ara el projecte ha fet un mapeig d’actors de les entitats locals del Tercer Sector que representen comunitats diaspòriques amb origen a les antigues colònies seleccionades (el Marroc, Guinea, les Filipines), taules de diàleg interculturals amb les comunitats afectades i el diagnòstic dels fons documentals i/o col·leccions de peces als museus seleccionats a Catalunya.
