Entrar aquests dies a l’antiga fàbrica de sifons La Vilella (passeig de l’Exposició, 95) impressiona. Hi ha desenes de milers de rajoles de mosaic hidràulic apilades per les diferents sales, en espera de ser netejades i classificades. Són 500 m2 que es convertiran en el primer museu a Barcelona de rajoles hidràuliques a partir de la primavera del 2022.
S’exhibiran una part dels més de 3.500 models únics de rajoles de mosaic hidràulic que Joel Cánovas (conegut a les xarxes com The Tile Hunter —El caçador de rajoles—) ha anat rescatant d’un número inquantificable de pisos des del 2014. “Jo no conec cap altra cosa semblant”, afirma Cánovas, i apunta que “hi ha dos museus a Europa dedicats a les rajoles ceràmiques, un a Portugal i l’altre als Països Baixos, però de paviment hidràulic no existeix res així al món”, un element arquitectònic que va viure la seva època d’or entre finals del segles XIX i principis del XX.
Un museu gratuït, on es podran comprar rajoles hidràuliques
Cánovas explica que el seu serà “un espai de divulgació on es faran exhibicions de mosaic hidràulic per fabricant, per color, per època, per punt on s’ha trobat la peça…”, i reconeix que ara “tenim molta feina perquè no paren d’entrar rajoles i això alenteix les tasques de catalogació”. En aquests moments estan “treballant en el projecte museístic” i la seva idea és que l’espai sigui gratuït i es financiï a través del bar, les rajoles que es venguin i també amb els tallers de mosaic hidràulic que es faran amb l’artesana Alicia Cifuentes.
El “tío Gilito” del mosaic hidràulic
“L’objectiu mai no ha estat ser el tío Gilito de les rajoles, però realment podríem morir sepultats només amb la meitat del que tenim, o parar un tren… però parar-lo de veritat”. Cánovas ha rescatat més de 50.000 rajoles els darrers vuit anys, una xifra que no para de créixer perquè “cada setmana trobo models nous”. L’impulsor del primer museu del mosaic hidràulic culpa “a la pressa en què vivim” el fet que milers de propietaris s’hagin desfet d’aquest paviment, i reconeix que s’han “perdut milions de peces”. Ell, igual que altres caçadors, només n’ha rescatat “les que s’han salvat de la matança“, la majoria de les quals trobades a saques de runa al carrer, i afirma que “vendre-les mai no ha estat l’objectiu”, prova d’això és que “més de 15.000 són de col·lecció”.
Cánovas ha fet possible el somni de fer un museu gràcies al seu soci nou, el barceloní Enric Rebordosa (del grup La Confiteria), que es dedica a rehabilitar bars històrics i recuperar-ne l’esplendor del seu interior.
Mosaic hidràulic “in situ”
La professora de la UPC Maribel Rosselló, experta en revestiments arquitectònics, confia que “la revalorització del mosaic hidràulic i el gust pel col·leccionisme serveixi perquè les rajoles que encara es conserven al lloc, s’hi quedin“, perquè “allà on tenen sentit és com a paviment“. Per exemple, a la sala principal de l’Ateneu Flor de Maig, de finals del segle XIX. “Que el terra s’hagi conservat malgrat les diferents reformes, el personalitza i el singularitza”, afirma Rosselló.
Sobre el futur d’aquest paviment, Joel Cánovas creu que “tard o d’hora tots acabarem entenent que el que tenim sota els peus, i trepitgem sense adonar-nos, s’ha de valorar, i aquest és un dels objectius que més orgull ens fa treure” amb el projecte del museu del mosaic hidràulic.
