Aquestes columnes de granit van venir de Troia al segle II per fer un temple romà a Tarragona. A finals del segle XVI, l'arquitecte que va fer la façana de la Generalitat les va traslladar aquí. XAVI CASINOS, periodista "El barri Gòtic està ple de portes, finestres i pedres que vénen de qualsevol lloc." Les curiositats de Barcelona que Xavi Casinos publica cada dissabte apareixen ara recopilades en aquest llibre. Com el possible origen maçònic dels colors del Barça, que ell relaciona amb l'escut blaugrana de la lògia Avant. En formava part l'amic de Rossend Arús que va allotjar Joan Gamper en arribar a Barcelona. 60 històries localitzades sobre el mapa a les quals es podrien sumar les 30 anècdotes d'aquest altre llibre. Com la història del Museu Pedagògic de Ciències Naturals, avui convertit en restaurant. Dalí fou un dels millors clients d'aquests taxidermistes, especialitzats a dissecar animals morts al zoo. És la Barcelona que no apareix a les guies turístiques. ROSER MESSA, historiadora "Als turistes els agrada veure la Barcelona bonica, els agrada veure en Gaudí, els agrada veure La Pedrera, el passeig de Gràcia... els agrada veure el que llueix. Segurament al barri Xino no s'acostarien gaire. De fet, no n'hi deuen haver gaires... bé, sí que n'hi han, però ja no és Xino, ja l'han modernitzat." L'enllustrador de la plaça Reial que es va fer famós com a mag o el botxí que va inventar el garrot català són altres protagonistes d'aquest anecdotari, il·lustrat no amb fotografies sinó amb dibuixos que afegeixen colors a l'estil d'aquells temps. PEP BROCAL, dibuixant "Darrere de les anècdotes aquestes, es tracta d'anar rescatant els personatges i donar-los forma. I això te'ls fa propers." Descobrir i explicar els secrets més curiosos de Barcelona és la tasca infinita dels autors d'aquests llibres. Com ho fan? XAVI CASINOS, periodista "Em nodreixo molt de llibres antics, de coses que de vegades trobes perdudes en hemeroteques." ROSER MESSA, historiadora "Potser som gent que ens fixem més en coses que la gent no mira normalment. Qualsevol tonteria, qualsevol cosa que puguis veure al carrer o qualsevol obra: aquí a Barcelona fan una obra i de seguida et surten restes romanes, o a saber de quan. Doncs hi ha molt per descobrir encara."

Saps que en una de les xemeneies del Palau Güell dissenyat per Gaudí el 1888 hi ha amagada la mascota i el logo dels Jocs Olímpics de 1992? O que l’expeditiu capità general de Catalunya nomenat per Ferran VII va desallotjar en un dia les cases a enderrocar per obrir el carrer de Ferran, traient-ne les veïnes per les finestres? Són dues de les moltes curiositats, macabres o no, que s’expliquen a l”Anecdotario de Barcelona’ de Roser Messa i Pep Brocal o al llibre que recopila les 60 primeres històries publicades pel periodista Xavi Casinos dins la seva sèrie Barcelona Secreta.

Fa més de dos anys que Casinos publica cada dissabte a ‘La Vanguardia’ un dels secrets que ha descobert de la ciutat. Des del possible origen maçònic dels colors del Barça fins a les marques que va deixar al Castell de Montjuïc l’astrònom francès que va venir fins a Barcelona el 1792 per mesurar el meridià a partir del qual es va definir el metre. Ara aquests articles han estat recollits en un llibre coeditat per Viena Edicions i l’Ajuntament de Barcelona, com l’anterior d’aquest autor sobre la ‘Barcelona maçònica’.

El nou ‘Barcelona. Històries, curiositats i misteris’ són detalls de la història de la ciutat que Casinos ha anat descobrint i arxivant al llarg de molts anys exercint de periodista a la ciutat. Com la imatge d’un avar pecador culer al purgatori, representat en una pintura de l’església del seu Sant Andreu de Palomar natal. Sembla que el pintor la va dedicar al rector de la parròquia, que sentia molt els colors blaugrana i va pagar a l’artista menys del que li demanava. “Des de que faig aquesta sèrie, també vaig per Barcelona d’una altra manera, amb el xip d’intentar veure’n alguna cosa curiosa; quan la trobo, li faig una foto i investigo”, explica Xavi Casinos, que al diari ha publicat ja més d’un centenar d’aquestes històries i adverteix que en té unes 30 més per publicar. “De vegades tinc la sensació que se m’està acabant el que tinc i, de sobte, hi ha com una mena de ratxa i en trobo 10 de cop”, diu.

Si les històries de Casinos vénen acompanyades de les seves pròpies fotos, les 30 que explica la historiadora Roser Messa a l’‘Anecdotario de Barcelona’ han estat il·lustrades pel dibuixant Pep Brocal. Això ha portat alguna gran botiga de llibres a situar equivocadament aquest altre volum a la secció infantil, tot i que els episodis de la història de la ciutat que s’hi expliquen no són precisament per a nens: des dels prostíbuls del barri Xino fins a la figura del botxí Nicomedes Méndez, creador de la versió catalana del garrot, que es pot veure a la portada. “És la ciutat que no apareix a les guies turístiques, perquè als turistes els agrada veure la Barcelona bonica”, explica Messa, veïna del barri Gòtic. A més, en l’actual ciutat antitaurina i animalista, l’anecdotari no només recupera breument les històries de les tres places de braus que ha tingut la ciutat sinó també les dels taxidermistes que dissecaven els animals morts al Zoo i les d’altres col·leccionistes de tota mena d’espècies exòtiques que hi ha hagut a la ciutat, des que el rei Pere III el Cerimoniós va omplir de lleons, estruços o falcons el jardí del seu palau, prop de l’actual plaça del Rei.

Dibuixar tota aquesta fauna de prostitutes, assassins o personatges tètrics que apareixen al llibre era un repte que Pep Brocal ha resolt amb elegància i també rigor històric: “M’he proposat submergir-me una mica més en l’estètica de les revistes i dels dibuixants que hi havia a finals del segle XIX i a principis del XX per donar-hi un toc més específic: de la mateixa manera que per mostrar les anècdotes estàs gratant i aixecant les catifes de la història, en la part estètica també he volgut fer una mica això”.