Javier Pérez Andújar ha fet servir la literatura i els còmics per parlar de les moltes Barcelones que conviuen en una sola ciutat.
Ha recordat molts noms d’autors, editorials i personatges de còmic com ‘El Papus’, ‘Bruguera’, ‘Capitán Trueno’, ‘Escobar’, ‘El repórter Tribulete’ i ‘TBO’ i també les dificultats que molts creadors i editors van tenir per tirar endavant.
Ha criticat el turisme de masses lamentant que els quioscos ara s’estiguin convertint en botigues de records, ha dit que “ensenyen una imatge tronada de la ciutat dins d’un clauer, o decorant un cendrer. En diuen records, però són el primer que s’oblida a les papereres dels hotels”.
També ha reivindicat el caràcter barceloní d’autors, actors i músics com Manolo i Josep Escobar, Gato Pérez, Manuel Vázquez Montalbán i Constantino Romero, tots ells nascuts lluny de la ciutat però barcelonins de ple dret.
Pérez Andújar ha parlat també dels contrastos d’una Barcelona que “ho ha estat tot: desert i avinguda de la llum, rosa de foc i plor de passió, de pell freda i pell cremada”, i ha reivindicat la “gent de Barcelona buscant-se la vida i ficant-se en embolics, perquè a la ciutat s’hi ve a fer això i no a estar-se quiet. Podem estar aturats, però mai quiets”.
A la part final del discurs ha lloat la lluita veïnal, sobretot la dels barris més populars “que es van enfrontar a las excavadores, que van tallar els carrers amb la mateixa decisió amb què a l’estiu es talla una barra de gelat”.
Per acabar Pérez Andújar ha recordat la ‘Rumba de Barcelona’, de Gato Pérez, que fa referència a molts barris de la ciutat per reivindicar una Barcelona diversa i on cap tothom, sigui del barri que sigui, “des del més discriminat dels barris fins a les residències més privilegiades, tota la gent de Barcelona cap a Barcelona”.
