Som prop de Nadal i als nostres ‘Mots endiumenjats’ destaquem un mot que, com molts altres dolços, farceix les sobretaules familiars: la neula.
És una paraula molt comuna i popular, però alhora té un costat menys conegut i, en aquest cas, ben emboirat, fred i grisós. Però també hem descobert un significat de neula que desconeixíem i que amaga una tradició decorativa que Barcelona ha tornat a recuperar.
“Neula”: abans de ser dolça era boirosa
Comencem pel principi. La paraula neula prové del llatí NEBULA, que vol dir boira i també full de metall prim. En català antic neula va mantenir viu el significat de boira en el sentit de “calitja espessa, malsana”, però actualment, tot i que el diccionari també recull aquest significat, està totalment en desús. En temps de Joan Coromines ja ho estava:
“En català neula en l’accepció de calitja està absolutament antiquat pertot enfront de boira, broma i calitja”
En català medieval l’ús de neula en el sentit de boira era molt utilitzat i, fins i tot, es pot rastrejar fins al segle XIX. És el cas, per exemple, d’aquest fragment poètic del 1872 de Teodor Llorente, l’intel·lectual més destacat i influent de la Renaixença valenciana:
Neula de la matinada,
per la llum del sol brodada,
estén ya lo nupcial vel
“Neula”, insípida o dolça?
Actualment, la neula és una de les postres nadalenques per excel·lència i, tal com recull el Termcat, és un “dolç consistent en un full prim de pasta feta amb farina, sucre i una essència, enrotllat en forma de canó, d’uns 20 cm de llarg i 1 cm de diàmetre, que es menja durant les festes de Nadal”.
Segons Joan Coromines, neula, amb aquest significat s’utilitza des dels orígens del català com a extensió de “làmina de metall prim”.
Neula, en el significat de ‘full prim de pasta d’hòstia, amb sucre o sense’, apareix des dels orígens de l’idioma […]. És una continuació del significat secundari de nebula com a ‘làmina de metall prim’”
Així doncs, han conviscut totes dues neules, les dolces i les insípides, sense cap gust. I justament aquest últim significat és el que explicaria l’ús de neula com paraula ofensiva.
“No siguis neula”
El mot neula també vol dir “una cosa sense valor” o “una persona que no val res”. D’on pot venir aquest significat?
Coromines hi veu un camí ben clar. De la mateixa manera que neula era una pasta prima i de poca substància, amb el temps va extrapolar-se cap al sentit figurat:
[…] el mateix desenvolupament semàntic es podia produir de neula ‘full prim de pasta d’hòstia’, un pastís poc substanciós i de gust insípid quan s’ha fet sense sucre, a més, el sentit figurat de neulat com de ‘seny nebulat’ també podria conduir, igual que en llatí, cap a ‘beneitot, ximple”
Tornen unes neules històriques i ornamentals
Durant més de sis segles a Catalunya van existir unes neules ornamentals que decoraven les esglésies per Nadal. Per fer-nos-en una idea tenien la mateixa forma que una neula comestible desplegada, és a dir, eren decoracions rodones que penjaven de fils dels llums de les esglésies.
Aquesta tradició es va perdre a Catalunya però va arribar a Mallorca, on s’ha conservat. Aquest 2023 un grup de persones interessades en aquesta tradició ha revifat la neula ornamental decorant la Catedral de Barcelona, omplint-la d’aquests ornaments arrodonits. El Diccionari català-valencià-balear també recull aquest significat de neula:
Per l’advent, a Mallorca és costum de penjar a les llànties i salomons de l’església tantes neules com setmanes manquen per a la quaresma. A l’Empordà, en la vigília de Nadal anaven a l’església […] i enfilaven una multitud de neules, que hi romanien penjades fins després dels Reis. Les neules són també un ornament molt usat en el sostre dels betlems o pessebres de Mallorca”
