Heberto Padilla va ser un poeta cubà que va ser empresonat l’any 1971 acusat d’activitats subversives contra el govern. Una història que té punts en comú amb la de Pablo Hásel, tot i que en el cas de Padilla va acabar amb el poeta cubà renegant de les seves obres.
El periodista cultural i escriptor català Albert Lladó ens explicava l’any 2018 la història d’Heberto Padilla, un poeta cubà proper a la revolució de Fidel Castro. Padilla va marxar a la Unió Soviètica i va tornar a Cuba amb molts dubtes al voltant del règim. Va publicar l’any 1968 el llibre ‘Fora de joc’, que és considerat antirevolucionari.
L’any 1971 va ser acusat d’activitats subversives i, posteriorment, empresonat. Això va provocar la reacció de molts intel·lectuals com Julio Cortázar, Simone de Beauvoir, Marguerite Duras, Carlos Fuentes, Juan Goytisolo, Alberto Moravia, Octavio Paz, Juan Rulfo, Jean-Paul Sartre, Susan Sontag o Mario Vargas Llosa, que van signar un manifest favorable al poeta.
L’empresonament de Padilla va durar 38 dies. En va sortir però va pagar un preu altíssim. El poeta cubà va renegar de les seves obres i de les seves idees amb una autocrítica. Heberto Padilla va abandonar Cuba l’any 1980 i va morir sol als Estats Units l’any 2000.
