Al taller de l'escultor Bienvenuto Cellini es canta lloant l'art de l'orfebreria. Cellini ha rebut l'encàrrec papal de fer una escultura de Perseu i arriba el primer pagament. La rivalitat amb un altre escultor, Fieramosca, que també ho és per seduir la mateixa dona, mou els fils d'aquesta òpera un pèl maleïda. Va ser un fracàs quan es va estrenar el 1838 i al Liceu no es representa des de 1977. Però Terry Gilliam, qui ahir feia els darrers retocs a l'assaig general, és un home a qui li agraden els reptes TERRY GILLIAM, director escènic "Quelcom de Berlioz, la seva bogeria, els seus excessos... m'encanten." La partitura de Berlioz es considera de gran dificultat tècnica per als cantants, entre els quals hi ha el tenor John Osborne en el paper principal. Terry Gilliam ho fa tot encara més difícil amb un muntatge espectacular, en el qual no manquen, aprofitant que l'acció transcorre en part durant el Carnestoltes, acròbates i malabaristes. Cal tanta gent a escena, que molts dels tècnics del Liceu s'han d'implicar com a figurants. TERRY GILLIAM, director escènic "No fem òpera. Fem entreteniment popular. Oferim espectale." I és que Gillian considera que l'òpera és un gènere en perill, que només es pot salvar apropant-lo a nous públics. A Londres, el 40 % dels espectadors no havia vist mai una òpera. Un èxit que voldria repetir el Liceu, on l'estrena, demà, ha perillat fins al darrer moment. "El muntatge podrà fer, finalment, les sis funcions pogramades, perquè els treballadors han desconvocat totes les vagues. Us ho ha explicat Victor Giralt Jonama."
