La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest dissabte a les 9 h al tanatori de les Corts.
Trajectòria de poeta, lingüista i traductor
Nascut a Barcelona l’any 1935, va estudiar dret i va exercir l’advocacia fins a 1966, quan va entrar a Edicions 62 com a assessor lingüístic i tècnic editorial; en aquest camp també va col·laborar amb ‘Serra d’Or’ i la revista clandestina ‘Nous Horitzons’.
Segons Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, la tasca que va fer Vallverdú per la normalització del català “va ser decisiva, tant en la dimensió social com en la configuració del model de llengua estàndard, a la qual va contribuir amb obres teòriques i com a responsable dels serveis lingüístics de la radiotelevisió catalana”. De fet, Vallverdú va fundar l’any 1973 el Grup Català de Sociolingüística; va impulsar l’anuari Treballs de Sociolingüística Catalana (1977-2002); va ser director d’Enciclopèdia de la Llengua Catalana entre el 1999 i el 2002 i, des de 2005, va presidir la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Els treballs en aquest àmbit són molt amplis: des dels assajos ‘Dues llengües, dues funcions’ (1970) i ‘El fet lingüístic com a fet social’ (1973), premi Octubre – Joan Fuster d’Assaig el 1972, o ‘Aproximació crítica a la sociolingüística catalana’ (1980).
Coneixedor de la llengua i la cultura italianes, la traducció del Decameró va rebre el prestigiós premi Ente Nazionale Giovanni Boccaccio de Florencia el 1988; també va traduir obres d’Italo Calvino, Alberto Moravia, Cesare Pavese o Pietro Aretino.
Pel que fa a la seva tasca com a poeta, l’any 1965 va rebre el premi Carles Riba pel llibre ‘Cada paraula un vidre’ i, recentment, l’editorial Lleonard Muntaner va publicar l’obra completa al volum ‘Temps sense treva’. Alguns dels seus poemes han estat traduïts a l’anglès, el francès, l’italià, el portuguès, neerlandès i al txec.
