Anna Surinyach va estudiar periodisme perquè volia explicar històries amb imatges. La vocació la va portar a treballar amb Metges sense Fronteres i després a ser fotoperiodista independent. Sempre ha volgut donar una mirada més pausada sobre aquests fets i ha buscat maneres noves d’explicar històries. Això l’ha portada a fundar, amb altres companys, la revista 5W, dirigida per Agus Morales, i de la qual ella és l’editora gràfica. Ser mare ha fet que miri la professió des d’una altra perspectiva, però també ha reafirmat la seva feina.
Acabada d’arribar d’Ucraïna
La pràctica de la fotografia documental en el context de diferents crisis ha fet, amb els anys, que es plantegi projectes més reflexius. Com els que ha fet recentment a l’Afganistan i Ucraïna, en aquesta ocasió amb la periodista Maribel Izkue, on entre altres temes ha treballat sobre els més de 50 dies d’ocupació de Butxa. En aquest cas, sense defugir el tractament de la massacre que hi va haver, ha centrat el seu treball en els vius.
Editora gràfica de la revista 5W
Aquests projectes es podran veure a la revista 5W, que va impulsar amb altres periodistes independents per disposar d’una plataforma des d’on explicar les històries, com les d’Ucraïna, d’una manera més reposada. Aquí també hi ha publicats diferents treballs que Anna Surinyach ha cobert al llarg dels anys i que centren bona part dels seus projectes immediats, entre els quals destaca els desapareguts al Mediterrani. Assegura que intenta que hi hagi molta més reflexió que no només instants captats, i que el discurs visual tingui un paper en aquesta reflexió.
Intento que hi hagi molta més reflexió que no només instants captats, i que el discurs visual tingui un paper en aquesta reflexió
La revista la dirigeix el periodista Agus Morales, que és la seva parella i pare de la seva filla, i ella n’és l’editora gràfica.
Reivindica la maternitat
Ser mare no va ser una decisió presa a la lleugera, però al final va trobar la manera de seguir amb la vocació d’explicar històries i el compromís amb els temes que cobreix. Però reconeix que sí que li ha fet canviar la manera d’estar al món.
Primer no entenia per què interessava el fet que ella fos mare, però ara s’adona que la seva decisió pot ajudar moltes dones joves que es plantegen la maternitat amb professions que comporten risc. Ella està convençuda que com més referents hi hagi, més naturalitzat estarà ser mares i seguir exercint les professions que s’han escollit.
Quantes més referents siguem, més naturalitzat estarà el fet que siguem mares i seguim exercint les professions que ens agraden
Ara bé, tot i que treballen colze a colze a la revista, l’últim reportatge que van fer junts a l’Afganistan, quan la nena ja tenia uns mesos, els va fer veure que potser, sobre el terreny, el millor seria treballar per separat, ja que sovint es desplacen a zones de risc.
