17 anys després d’haver-se estrenat, el Teatre Poliorama torna a posar en cartell ‘El mètode Grönholm’, l’obra catalana més representada. El tàndem Jordi Galceran-Sergi Belbel (autor i director ja havíen coincidit a ‘Paraules encadenades’ i ho farien més endavant amb ‘El crèdit’) va confegir, el 2003, un èxit clamorós. A més de traduïda a diversos idiomes, s’ha dut al cinema i a la televisió.
El muntatge és pràcticament calcat del del 2003 (reposat, després, el 2010), però amb un repartiment totalment nou: Mar Ulldemolins, Marc Rodríguez, Enric Cambray i David Verdaguer. A banda del repartiment, hi ha hagut lleus canvis escenogràfics, tot i que signa el decorat, novament, Paco Azorín. “Els aspirants a un alt càrrec directiu de la multinacional de l’obra són persones que estan al voltant de la quarantena. Lluís Soler i companyia pertanyen a una altra generació… havíem de fer-ho amb intèrprets més joves”, explica Belbel.
Un mètode cruel
El mètode Grönholm és el nom del procés de selecció al qual es presenten els quatre protagonistes. Un mètode maquiavèl·lic consistent en proves i jocs -de base pretesament psicològica- que obliguen els aspirants a ser extremadament competitius entre ells. “La gràcia de la comèdia és que ells pateixen, i es mosseguen per obtenir un càrrec molt preuat… mentrestant, el públic riu”, comenta Belbel. Una divertida metàfora del capitalisme més despietat que ha convertit ‘El mètode Grönholm’ en un clàssic contemporani.
Els qui, per edat, no van veure’n la primera versió, tenen l’oportunitat de descobrir una comèdia rodona, confegida amb uns diàlegs molt ben trenats que donen peu a escenes hilarants, no exemptes d’intriga. Per bé que ja ha fet funcions prèvies per afinar la comèdia, el muntatge s’estrena oficialment el 4 de desembre i romandrà en cartell fins al 7 de febrer.
