Precisament, aquests dos festivals han suposat un “impacte econòmic de més de 110 milions d’euros” -65,3 M € el Primavera i 52 M € el Sónar- i han ajudat a situar Barcelona com a “capital de festivals” en l’àmbit mundial. En xifres globals, als principals festivals dels “Països Catalans s’ha registrat una afluència de 2,1 milions de persones”.
Pel que fa als ingressos per drets d’autor, el Sónar i el Primavera Sound són els festivals que van generar més diners, juntament amb el Concert per a la Llibertat, que va comptar amb l’actuació de més de 400 artistes i la interpretació de nombrosos temes de Lluís Llach.
Ara bé, l’Anuari de la música 2013 indica que a l’àrea metropolitana de Barcelona només el 27,3% de la població va a concerts de música en directe, tot i l’àmplia oferta que hi ha. Una xifra que contrasta amb la de les terres de Ponent, per exemple, on hi assisteix el 46,5 % de la població. En línies generals els catalans escolten menys música, el 87,1%, però es recupera l’assistència d’espectadors en concerts en un 43%, segons dades de l’associació ARC.
Més jazz…
La música moderna guanya adeptes. Els festivals de jazz creixen a Barcelona així com ho fa, també, la producció de discos d’aquest estil, amb un creixement del 12%. Segons el músic David Pastor, el jazz a Catalunya “és cada vegada més valorat” i indica, a més, que a Barcelona hi ha tres escoles de formació reglada.
Pel que fa a les xifres, el Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona ha guanyat un 7,3% d’espectadors (102.000); el San Miguel Mas i Mas Festival n’ha perdut un 6% (37.339) i el Nits d’Estiu al Terrat de La Pedrera ha augmentat en un 35% l’afluència de públic (10.147).
… i menys música a les sales i auditoris
A Barcelona els concerts a les sales de música han caigut un 3,5% mentre que el públic ha crescut un 1,9%. L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), que agrupa una seixantena de locals, indica que l’assistència mitjana per sala és de 292 espectadors.
Els auditoris han notat encara més l’impacte de l’augment del 21% de l’IVA, i han perdut un 18% de públic a Catalunya “tot i viure una situació d’ebullició artística”, afirma el director del Cruïlla Barcelona, Jordi Herreruela. L’Auditori de Barcelona ha perdut un 7,5% d’espectadors (327.803); el Palau de la Música Catalana ,un 10,9% (316.630); el Gran Teatre del Liceu, un 16,9% (233.996), i el Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club han vist com desapareixia el 32,5% de l’audiència.
Per contra, aquest 2013 s’ha aconseguit un rècord històric en la producció de discos, 763, que ha augmentat un 36% respecte a l’any anterior. La venda de discos l’encapçalen ‘El disc de la Marató’, Sergio Dalma, Club Súper 3, Polseres Vermelles i Manel.
Poques ajudes per internacionalitzar la música
D’altra banda, Jordi Gratacós, president d’ARC, denuncia la manca d’ajudes públiques per internacionalitzar la música i critica que “l’ajut econòmic de la Generalitat de Catalunya és patètic, el de l’Ajuntament de Barcelona com a capital del país és zero, i l’Institut Ramon Llull no té pressupost”. Neus Borrell, directora de BCN Music Export, afirma que “en un estat propi la internacionalitzacio de la música haurà de comenaçar a casa” i, perquè sigui operativa, “s’haurà de crear una plataforma que treballi per seguir posicionant el sector musical català als principals mercats”. De fet, la catorzena edició de l’Anuari de la música indica que les ajudes públiques de la Generalitat han caigut un 42,8% durant el 2013.
