Les copes se serveixen amb excessiva lleugeresa en aquest menjador. És la primera constatació que alguna cosa no funciona tot i que es tracta d'una familia benestant americana. Amb el matrimoni que formen el Tobias i l'Agnes conviu la Claire, qui té precisament un problema mal paït amb l'alcohol. Es considera Edward Albee l'introductor als Estats Units d'algunes pautes del teatre de l'absurd europeu. Que 'Un fràgil equilibri' n'és un exemple es fa evident amb l'arribada del Harry i l'Edna. No vénen a fer una visita, sinó a passar-hi la nit... tenen por d'estar-se a casa seva. Els amics de tota la vida es converteixen en intrusos... MARIO GAS, director escènic "La por d'allò intangible, de coses... jo diria metafòricament, la vida d'ells que després d'haver estat una vida fàcil on tots els problemes han estat tancats, soterrats, amagats... surten." La cosa es complica amb l'arribada de la filla, la Júlia. S'acaba de trencar el seu quart matrimoni i el dormitori que havia de ser un refugi està ocupat. Té encara dret, als 36 anys, a reclamar que és la seva habitació. Desaparegut l'equilibri fràgil, el menjador familiar, situat al bell mig dels espectadors, és l'arena de successives batalles dialèctiques. Coses de l'atzar, Edward Albee està doblement representat a la cartellera barcelonina. Demà s'estrena al Teatre Romea la peça més coneguda de l'autor: 'Qui té por de Virginia Wolf?'
La peça, que ja s’ha vist al Temporada Alta de Girona, té un repartiment d’alta volada, amb noms com els de Rosa Novell, Rosa Renom, Mercè Montalà.
Comentari del Víctor Giralt Jonama:
No coneixia aquesta peça. Tampoc no n’he vist la versió fílmica, que és de Tony Richardson, un realitzador britànic que les nostres televisions revisiten poc, per desgràcia. M’ha semblat un enginy dramàtic sorprenent, urdit amb precisió en la psicologia dels personatges. És lògic que s’hi atreveixin pocs, i en tot cas, de trajectòria contrastada com és el cas de Mario Gas que, a més, compta a escena amb uns còmplices de molt nivell. Teatre de text de molts quilats, per estar molt atent si es volen copsar les moltes lectures dels diàlegs.
