Anit a la sala Bikini predominaven, tan a sobre de l'escenari com fora d'ell, els cabells blancs. Bill Wyman va nèixer el 1936, i quan va entrar als Stones ja era sis o set anys més gran que Jagger, Richards i companyia. Un altre veterà dels Rythm Kings és Georgie Fame, que a més de tocar l'orgue Hammond canta alguns teems del repertori. Molt millor sona la veu de la jove cantant Beverly Skeeter. 'Sweet soul music', original d'Arthur Conley i Ottis Redding, és una de les incursions del repertori en el soul. N'hi ha també en el blues i en el rythm'n'blues. I és que Bill Wyman and The Rythm Kings no deixa de ser una banda de pub com les que a milers de petits escenaris de tot el món, reten homenatge a figures mítiques de la música negra. Les que van impactar a tota una generació de joves britànics a principis dels anys seixanta, com Ray Charles, Chuck Berry o James Brown. Bill Wyman, un personatge d'actitud més aviat hieràtica, canta comptades vegades, una decisió encertada perquè no és el seu terreny. 'Melody', un tema enregistrat a l'àlbum Black and Blue, i la famosa 'Honky Tonk Women', són les úniques aclucades d'ull als Rolling Stones de tot el directe.
