Art per a nous públics, com en aquesta galeria-cafè. Una manera de conjugar esmorzars a preus de mercat amb l'accés als artistes més desconeguts. REGINA GONZÁLEZ, copropietària de la galeria-cafè Cosmo "Creo que es genial la idea que, si tienes algo bueno que ofrecer o algo que contar, que te den un espacio que tenga ese nivel, no? Y que puedas ofrecerlo, y que todavía sea una galería de arte, aunque no sea súper importante o seria." ROSA MARIA COSO, clienta "No sóc una persona que vagi habitualment a galeries d'art. Llavors em sembla una idea estupenda i excel·lent que hi hagi bars on puguis esmorzar, prendre un cafè, puguis dinar i el que sigui i veure exposicions de quadres." L'oferta de galeries s'estén ja més enllà del carrer de Balmes i arriba al carrer d'Aribau, amb locals transgressors però també amb galeries de tradició clàssica. Una de les primeres en arribar-hi va ser la Joan Gaspar, que ja fa anys es va traslladar a la plaça de Letamendi, i darrerament s'hi han anat ubicant les galeries de nova creació. JORDI BERNADAS, president Gremi de Galeries d'Art de Catalunya "Porten un art conceptual, art jove. Són galeries molt radicals, molt alternatives, molt del que se'n diria de "cotineig", de noves generacions, i després hi ha també galeries més tradicionals." VÍCTOR CORTINA, director d'Ego Gallery "Barcelona és una ciutat molt consevadora. Aleshores s'han fet intents de trencar una mica aquesta hegemonia del sector del barri del Consell de Cent, però és veritat que la gent prefereix venir a Consell de Cent i veure 15 galeries o 20 enlloc de veure'n tres. I això és còmode per a la gent, això és com el que va a El Corte Inglés i ho troba tot." Barcelona, doncs, manté l'aposta per concentrar les sales d'art en un mateix districte, després dels intents fallits de descentralitzar-lo cap a altres zones, com sí passa a moltes ciutats europees.
