Josep Maria Mestres Quadreny és l'únic dels tres tripulants d'aquella aventura escènico-musical del 1978 que va poder assistir anit a la segona estrena de 'L'armari en el mar'. L'Orquestra Barcelona 216, s'encarregava ahir de reposar-la amb la mateixa escenografia mínima d'Antoni Tàpies: els fracs dels músics penjats del sostre com si haguessin abandonat els seus propietaris. 'L'armari en el mar' és un concert d'una hora trufat d'incomptables situacions teatrals, sorprenents i tenyides d'humor. Perquè és sobretot un espectacle brossià, en el qual no manquen molts dels elements que l'obsessionaven i alguns dels llenguatges artístics que més l'apassionaven: cinema mut. DANI ESPASA, director musical "De sobte penses: ostres, això a l'any 78. Potser més d'un devia dir: estan realment sonats, que els tanquin. Vull dir un dels primers striptease que, em sembla, es van poder fer, devia ser aquest l'any 78, amb la Krista Lem." La partitura jugava ja llavors amb l'electrònica, la música aleatòria, el playback i la reproducció. La Barcelona 216 l'ha encarat amb ànim de divertir-se tot celebrant els 25 anys d'existència.
Fins ara, l’armari en el mar’ només s’havia representat una sola vegada, concretament el 17 d’octubre d’aquell any.
