José Val del Omar va ser contemporani de Federico García Lorca i de Luis Cernuda. Cernuda el va definir com un "artista de la càmera extraordinari". Els inicis de la seva trajectòria s'emmarquen en el context de les Missions Pedagògiques de la República, que a principis dels anys 30 volien portar la cultura als pobles més aïllats del país. CARLES GUERRA, director de La Virreina Centre de la Imatge "Destaca, Val del Omar, per passar d'un cinema pedagògic a un cinema experimental." El director granadí no va dubtar a inventar els aparells necessaris per aconseguir els resultats que buscava. La revisió integral de l'aparell cinemàtic li va permetre sofisticar els processos de postproducció i així va aconseguir resultats enlluernadors. José Val del Omar fa sortir el cinema dels límits de la pantalla i hi introdueix conceptes com la visió tàctil o la diafonia, tècniques que aplica a la peça central de l'exposició: el 'Tríptico Elemental de España'. Aquestes tres pel·lícules també incideixen en una formulació nova de la idea d'Espanya, tot recreant-la a través del muntatge d'imatges i sons. És un cinema obert, que s'expandeix. Durant anys l'obra de Val del Omar va caure en l'oblit. Pocs anys abans de morir a Madrid, el 1982, se'n va recuperar el llegat i avui és una figura de culte.
La mostra que s’exposa a la Virreina Centre de la Imatge repassa les obres més destacades d’aquest creador inclassificable. Una figura de culte, excèntrica i eclipsada per la Guerra Civil i la dictadura que entenia el cinema com un espectacle total que havia de desbordar la pantalla. Val del Omar va ser un visionari de les perspectives que s’obrien amb la cibernètica, el làser o el vídeo digital.
