Aquesta fotografia del pont de Brooklyn, coronada per la paraula "listen", és a dir,"escolta", és coneguda com la icona de l'art sonor. La va fer Max Neuhaus el 1976. Una de les propostes de l'artista va consistir a recollir els sons d'aquesta gran ciutat nord-americana. 38 anys després, un altre nus viari, el de les Glòries, repeteix l'experiment. Aquí els altaveus, com els quadres en una exposició de pintura, són els suports per despertar en l'espectador un seguit de sentiments que no sempre són fàcils d'identificar, en aquest cas, en un primer cop, d'orella. Disposem de molt material audiovisual de la ciutat però, amb exemples com aquest, potser caldria començar a preservar la història sonora de Barcelona.
El títol ‘Last Days. Rèquiem per les Glòries‘ fa referència als sons que es poden escoltar a la instal·lació, recollits tots abans de les obres al nus viari i, per tant, uns sons que no es tornaran a sentir. L’autor, Edu Comelles, ja ha fet altres propostes de gravar els sons d’espais que estan a punt de desaparèixer, en una espècie d’arqueologia del so. A l’entrada del CaixaForum un es pot seure al gran sofà de la sala d’entrada i, envoltat d’altaveus, sentir, de manera aleatòria, els sons de les Glòries: el brogit dels cotxes i les motos, el so de les juntes de dilatació del pont quan hi passa algun vehicle per sobre, etc. Alguns són difícils d’identificar, però, captats amb micròfons de contacte, fins i tot es pot sentir la vibració de les baranes protectores. Es tracta d’una experiència sonora que ens fa ser conscients de la importància de conservar els sons en un món que atorga un protagonisme desmesurat a les imatges.
