“Mójate con Hunter” és una exposició fotogràfica itinerant que aquests dies fa una parada a l’Estació de França de Barcelona. A través d’una trentena de fotografies, es relata la història de vuit persones víctimes de la síndrome de Hunter, una malaltia d’origen genètic vinculada al cromosoma X de les dones i que afecta la producció d’enzims. “Moltes vegades els pares en són portadors i no ho saben fins que el nen comença a presentar-ne símptomes”, afirma el doctor Guillem Pintos, nefròleg pediatra de l’Hospital Germans Trias i Pujol, a Badalona.
La deficiència d’enzims al nostre organisme perjudica sobretot el fetge, la melsa, els cartílags i en algun cas, també, el sistema respiratori. Els malalts tenen limitacions a les articulacions i dificultats de creixement. Segons el doctor Pintos, “a partir dels set o vuit anys molts d’aquests nens deixen de créixer”.
Aproximadament una de cada 100.000 persones té la síndrome de Hunter i es calcula que a Espanya hi ha uns 45 malalts. L’esperança de vida està limitada a 10 o 20 anys en els pacients més greus, mentre que en casos més atenuats es pot sobreviure fins als primers anys de l’edat adulta o fins i tot més temps.
L’exposició ja ha passat per Madrid, Sevilla i València, i ara es quedarà a Barcelona fins al 25 de maig.
