Joan Brossa (1919-1998) va ser un poeta avanguardista, dramaturg i artísta plàstic barceloní. Les seves dots creatives i literàries van fer possible que la paraula prengués forma, més enllà del paper. Però, a banda del resultat estètic, la poesia de Brossa s’ha caracteritzat pel compromís social. De fet, el poemari ‘Em va fer Joan Brossa’ ha estat un dels primers exemples europeus d'”antipoesia”.
L’estela de Joan Brossa a la ciutat
Barcelona és plena de l’enginy “brossià”. Al Velòdrom de la Vall d’Hebron, per exemple, hi trobem el més antic, el ‘Poema visual transitable en tres parts‘, del 1984. Un any, més tard, Joan Brossa va plasmar el ‘Rellotge il·lusori‘ al Teatre Poliorama. També prop de La Rambla, al carrer del Carme, hi va col·locar l”Antifaç‘. L’any 1993, el Col·legi d’Aparelladors Tècnics de Barcelona, situat al carrer del Bon Pastor, va finalitzar la façana amb el poema corpori ‘El llagost‘, dissenyat per Josep Pla-Narbona, d’acord amb la idea del poeta.
Els anys següents, Brossa va engalanar la ciutat amb les obres que probablement més gent coneix, per trobar-se en llocs de pas. Es tracta de ‘L’homenatge al llibre‘, escultura situada a la confluència del passeig de Gràcia i la Gran Via; i les lletres ‘Bàrcino‘, a la plaça Nova, just a la dreta de la catedral. Un parell de ‘Lletres gimnastes‘ fan exercici a la façana de la botiga El Ingenio, des del 1997, mentre que les ‘Lletres fugitives‘ s’escapen de la seu del Cercle de Lectors, a la Travessera de Gràcia. Un particular ‘arlequí‘ engalana la façana de l’Espai Escènic Joan Brossa.
També descobrireu objectes de poesia visual als Jardins Joan Brossa, que hi ha a Montjuïc; a l’interior d’illa que delimiten els carrers del Rosselló, d’Aribau i d’Enric Granados (en aquest cas, un faune); o a la paret mitgera del carrer de València entre el carrer de Balmes i la Rambla de Catalunya.
