La Torre de Collserola és l’element artifical més visible de la ciutat i funciona com un contrapunt esvelt respecte la massa compacta de la muntanya del Tibidabo. El projecte de Norman Foster era el més lleuger i el que utilitzava menys material de tots els que es van presentar al concurs. El tret més reconeixible de Foster és l’explotació d’una estètica basada en mostrar l’audàcia dels seus recursos d’enginyeria. Però aquesta torre, a més a més, recorda molt al projecte de Leonidov per a l’Institut Lenin, un dels més mitificats de l’arquitectura moderna. Si Barcelona és una de les meques de l’arquitetura, aquest projecte no deixa de ser un record del Constructivisme, un dels moments més àlgids de l’arquitectura europea del segle XX.

Comparteix a: