Hi ha paraules aparentment fàcils perquè com que són de tota la vida, semblaria que no ens haurien d’oferir cap sorpresa. Ara bé, si els donem una oportunitat i rasquem una mica al diccionari, ens desvelen moltes curiositats interessants.
El pa llatí que ens dona el plural
El pare del pa català va ser el llatí PANIS. És per això que al plural de pa hi afegim una ena, pans, i no pas una essa, pas.
Ser bo com el pa i altres qualitats
Com a aliment bàsic i necessari durant segles, el pa ha estat associat a virtuts elogiables i nobles. Hi ha persones, per exemple, que neixen amb el pa sota l’aixella, a les quals la sort les acompanya; si a sobre són bones com el pa (com el pa blanc o el pa de fleca) o són un tros de pa hi podràs confiar, perquè són persones són profundament bones. Fins i tot hi ha gent que només fa mal al pa que menja, és a dir que és incapaç de fer mal a ningú, només al pa quan el mossega. Quan algú és fora mida de bo, i porta el lliri a la mà tot el dia, en podem dir que és de pa beneit; quan trobem algú que podem qualificar d’excel·lent, en podem dir que és pa de mel.
Quan algú sempre calla per no importunar ningú en podem dir que se li floreix el pa a la boca. Fins i tot hi ha qui de tan bo es treu el pa de la boca i se sacrifica pels altres. Quan algú és a la lluna de València podem dir que no sap quin dia menja pa.
Quan una cosa es comercialitza molt bé podem dir que es ven com el pa. També podem qualificar situacions que ens semblen fàcils de resoldre. Les podem descriure com que són de pa i nous, i de pa sucat amb oli.
Ni un bocí de pa
Però el pa també s’ha utilitzat lingüísticament per parlar de mancances i pobresa. Quan algú és una mica ximplet i li costa entendre les coses en diem que té pa a l’ull, o que és més beneit que el pa de munició, un pa de mala qualitat. Quan algú no té ni un bocí de pa, no té un pa a la post, quan pot tancar el pa sota una xicra (tassa petita) o quan no té a casa pa, ni vi, ni crostes significa que és molt pobre.
Per sucar-hi pa
El pa és protagonista d’infinitat de frases fetes que toquen multitud d’aspectes. N’hi ha per definir l’aspecte físic d’una persona, com qui té cara de pa de quilo, blanc com un pa de xeixa o groc o groc com un pa de cera.
N’hi ha per expressar accions o sentiments com acabar primer el pa que la gana (desitjar molt); per dir que una cosa es coneix molt bé sabem el pa que s’hi dona. Quan ens enfadem amb algú podem dir que li neguem el pa i la sal; quan volem dir que una cosa ha desaparegut podem entonar el tururut pa amb oli per treure-hi importància; quan volem avisar algú que haurà d’acceptar les pròpies conseqüències dels seus actes podem dir-li que del seu pa farà sopes.
Això és només un bocí de pa de tot el que la paraula pa pot oferir. Esperem que s’hagi entès i que ho hàgim fet de manera clara, és a dir com: al pa pa i al vi vi o com al pa pa i al peix peix.
