És l'autora d'imatges com aquestes de Montserrat Roig i Maria Aurèlia Capmany. Amb elles va compartir amistat i, ara que fa 25 anys de la mort de les dues escriptores, els reserva un dels espais de la mostra. Pilar Aymerich torna de nou a la Galeria Eude, on va debutar exposant l'any 1977. Eren anys d'efervescència política i les fotografies d'Aymerich copsaven una realitat que ha esdevingut història. PILAR AYMERICH, fotògrafa "En aquell moment hi havia l'alegria de poder sortir al carrer, cosa que no havíem pogut fer mai. I com a fotògrafs també l'alegria de poder fer fotoperiodisme que sortís reflectit en els diaris." Des dels nens petits fins als obrers, passant per periodistes o els actors, encapçalats per un jove Josep Maria Flotats. De totes les lluites en va ser testimoni Aymerich, sempre tal com ella entén la fotografia: des de dins de la manifestació i amb l'habilitat de fer-se invisible. PILAR AYMERICH, fotògrafa "Anava amb faldilla de tubo, talons, i portava la bossa. I quan la policia venia, jo treia un mirallet, em pintava els llavis i la policia passava..." Per davant del seu objectiu han passat també els grans noms propis de la cultura catalana. Retratats al carrer, com Juan Marsé, o en la intimitat de casa seva, en el cas de Joan Brossa, tots els decorats són reflex de la Barcelona dels 70 i 80, i en especial dels intel·lectuals d'esquerres. Altres imatges revelen el caràcter més popular de la ciutat. Són imatges inèdites fins ara i que Aymerich ha recuperat del seu arxiu, entre els milers de negatius que hi conserva.
Les dues escriptores, amigues personals d’Aymerich, tenen de fet un espai reservat en la mostra, ara que fa 25 anys que van morir. També Ovidi Montllor, Mercè Rodoreda, Juan Marsé o Joan Brossa van posar davant de l’objectiu d’Aymerich. Ho van fer al carrer o en la intimitat de casa seva, decorats interiors que reflecteixen també la Barcelona de la Transició.
Eren anys d’efervescència política i això ho va copsar Aymerich amb la càmera: “En aquell moment hi havia l’alegria de poder sortir al carrer, cosa que no havíem pogut fer mai. I com a fotògrafs també l’alegria de poder fer fotoperiodisme que sortís reflectit en els diaris”. Des dels nens petits fins als obrers, passant per periodistes o actors, encapçalats per un jove Josep Maria Flotats.
De totes les lluites en va ser testimoni, sempre tal com ella entén la fotografia, des de dins de la manifestació i amb l’habilitat de fer-se invisible. Recorda, per exemple, que “anava amb faldilla de tub, talons i portava la bossa. I quan la policia venia, jo em treia un mirallet, em pintava els llavis i la policia marxava. Passava desapercebuda.”
Amb aquesta mostra, Aymerich torna per quarta vegada a la Galeria Eude, on va debutar l’any 1977 amb “Rauxa”, la primera exhibició de fotografia que es feia en aquest espai artístic.
