La Flama del Canigó ha arribat un any més a la plaça de Sant Jaume de Barcelona a temps per encendre una vintena de fogueres a la ciutat. A les 16.30 h ha sortit des del Camp Nou fins que a les 18 h ha arribat a la plaça de Sant Jaume. En aquest punt de la ciutat s’ha celebrat l’arribada de manera solemne amb el ball de l’Àliga, els Capgrossos Macers i els Gegants de la Ciutat al so de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona. Desenes de persones no s’han perdut el moment i han omplert la plaça de gom a gom.
En representació de l’Ajuntament de Barcelona, han assistit a l’acte el tinent d’alcaldia de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior, Albert Batlle; el regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé, i el comissionat del Pacte per Ciutat Vella, Ivan Pera.
Reivindicació del català al Parlament
Una mica abans, a les 12 del migdia, ha arribat la Flama del Canigó a les portes del Parlament de Catalunya, on ha estat rebuda pel president de la cambra, Josep Rull. Durant els parlaments, Rull ha avisat que “no podem romandre indiferents” davant els “atacs insòlits” al català “des de les institucions públiques del País Valencià, les Balears, l’Aragó i els tribunals”. Així, ha demanat a la ciutadania ser “agents actius en la defensa i l’ús de la nostra llengua”.
Per la seva banda, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha fet una crida a “organitzar-se a cada comarca i cada racó del país, per fer front a totes les cares de l’extrema dreta”.
Els orígens del ritual
Aquest ritual va començar el 1955 per iniciativa de Francesc Pujades, un veí d’Arles. Inspirat pel poema ‘Canigó’, de Jacint Verdaguer, va tenir la idea d’encendre els focs de Sant Joan al cim de la muntanya i repartir-ne la flama arreu. El foc, de fet, no s’apaga mai i durant tot l’any resta al Castellet de Perpinyà fins que, el 22 de juny, és portat al cim del Canigó. Al punt de mitjanit, el foc de la Flama es distribueix entre els presents. Tot seguit comença el recorregut, en què es va escampant i desdoblant per encendre les fogueres de Sant Joan de centenars de poblacions.
