La Fira de Rams es fa cada any a la rambla de Catalunya, tot i que amb els anys s’ha reduït a només un tram, entre els carrers del Consell de Cent i d’Aragó. La tradició de beneir-les i penjar-les als balcons s’ha anat perdent i l’artesania de les palmes ha quedat en poques famílies.
La fira estarà oberta del 10 al 13 d’abril de nou del matí a nou del vespre. Les demostracions artesanes es fan als matins, d’11 a 13 h. Aquí trobareu tota la informació sobre el Diumenge de Rams.
Palmeres de tradició centenària
La Maria Lluïsa és artesana i durant la fira cada matí ofereix tallers i demostracions amb la seva cosina Magdalena. Ensenyen l’ofici i fan peces especials, encara que ara ja no es fan els concursos que se solien fer anys enrere, com recorda Magdalena Gimeno, per sortir a les portades dels diaris, que en treien la més lluïda. Maria Lluïsa Planas explica que la seva àvia ja feia palmes per a uns esparters i que la mare ja va decidir fer-ne per a ells, i després ella i ara els seus fills. Ara qui n’està al capdavant és Núria Pérez Planas, que continua més per tradició que per negoci, confessa, ja que és la quarta generació. Diu que a la seva besàvia la van ensenyar unes cosines de València i en un principi s’hi va dedicar per necessitat, però ha anat passant de generació en generació i ara ho fan més per amor a l’art.
Néixer entre palmes
Una altra nissaga és la de Teresa Fernández Penyalvert. La seva mare, la Palmira, va començar a fer palmes l’any 1949, ara en fa 70. I recorda que ella ja va néixer veient els pares fent palmes, i rememora quan ella era petita i sempre estava jugant amb els materials, que no punxessin, però de la labor de les palmes. En el seu cas s’han especialitzat a fer palmes petites, però la tradició continua amb bona salut, ja que els seus tres fills, la Marta, el Víctor i l’Iván, en segueixen fent.
